Pasquale Fancello

Pasquale Fancello

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 3 de novembre de 1891 neix a Dorgali (Nuoro) l'anarquista i militant antifeixista Pasquale Fancello 

Durant la revolució col·lectivista autogestionària va anar freqüentment al Principat de Catalunya passant la frontera del Pirineu Oriental, on hi havia una important colònia d'anarquistes sards, i contribuí a la lluita antifeixista de diverses maneres 

Pasquale Fancello: El 3 de novembre de 1891 neix a Dorgali (Nuoro, Sardenya) l'anarquista i militant antifeixista Pasquale Fancello, també anomenat Pascale Crodazzu.  

Ben aviat s'acostà a les idees esquerranes i fou catalogat com a «socialista extremista».  

Paleta de professió, com molts altres sards emigrà al continent buscant feina.  

En 1921 passà a Bèlgica i després d'un temps es traslladà a l'hexàgon francès. El 26 d'abril de 1923 se li decretà l'expulsió de la República Francesa i el 24 de novembre de 1929 fou condemnat a 15 dies de presó per no haver fet efectiva l'anterior disposició.  

A finals de 1929 s'instal·là a Bray (Charleroi, Valònia, Bèlgica) on va distribuí el periòdic anarquista Bandiera Negra, editat a Brussel·les (Brussel·les Capital, Bèlgica) per Giuseppe Bifolchi entre 1929 i 1931.  

Expulsat de Bèlgica, s'establí clandestinament a Brest (Finisterre, Bretanya), on continuà la seva militància anarquista.  

En 1934 fou acusat d'haver planejat un sabotatge contra el vaixell italià Artiglio i durant la primavera de 1935 fou intensament buscat pels serveis policíacs italians a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).  

El febrer de 1936 es pronuncià, juntament amb un nucli de companys llibertaris de nacionalitat espanyola, contra votar per part de militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) en les eleccions legislatives fent costat al Front Popular a fi d'aconseguir una amnistia política, com passà. La militància dels Sindicats d'Oposició ja havien decidir votar el Front Popular, al quals estava integrat el Partit Sindicalista. Des d'algun penals hi va haver anarquistes presos que signaren el manifest contra les eleccions.  

Durant la revolució col·lectivista autogestionària va anar freqüentment al Principat de Catalunya passant la frontera del Pirineu Oriental, on hi havia una important colònia d'anarquistes sards, i contribuí a la lluita antifeixista de diverses maneres.  

A Tolosa de Llenguadoc mantingué una intensa polèmica amb els militants stalinistes italians i qualificà l'stalinisme de «més feixista que els feixisme», una al·lusió a un «feixisme roig» que atribuïa al Partit Comunista Italià (PCI).  

Arran de les Jornades de Maig del 37 i fins l'escat de la Segona Guerra Mundial interimperialista, va escriure nombrosos textos a L'Adunata dei Refrattari, de Nova York (Nova York, EEUUAA), on denunciava les maniobres i els crims stalinistes, el procés de la República Espanyola contra els dirigents del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i la deriva patriotera de la Tercera Internacional en mans de Stalin.  

En 1941 el trobem de nou a Bèlgica.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista tornà a Dorgali, on en 1947 participà activament en el suport de la vaga dels miners del carbó de la regió de Sulcis-Iglesiente, fet pel qual serà detingut juntament amb altres companys llibertaris, com ara Giuseppe Serra i els germans Montecucco.  

Després passà a la península Italiana i en 1950 va ser condemnat per un tribunal romà a vuit mesos de presó per un article publicat en Umanità Nova on defensava l'ocupació de les terres per part dels pagesos i ramaders sards.  

A partir de 1950 treballà a Roma (Lazio) per al periòdic anarquista Umanità Nova.  

Pasquale Fancello va morir el 13 de febrer de 1953 a Roma i fou enterrat al Cimitero Comunale Monumentale Campo Verano de la ciutat. A la seva tomba van ser escrites les següents paraules: «A Pasquale Fancello che, dalla natia Sardegna, diede alla causa degli oppressi i tesori della sua fede e del suo animo ribelle» (A Pasquale Fancello que, des de la seva Sardenya natal, donà a la causa dels oprimits els tresors de la seva fe i del seu ànim rebel).