Nord-est Llibertari: Antonio Gordillo Maya

dimarts, 3 de novembre del 2020

Antonio Gordillo Maya

Necrològica d'Antonio Gordillo Maya apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 19 de setembre de 1971

Necrològica d'Antonio Gordillo Maya apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 19 de setembre de 1971

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 3 de novembre de 1892 neix a Fuentes de León (Tentudía) l'anarcosindicalista Antonio Gordillo Maya

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser empresonat a Perpinyà per «tràfic d'armes»

Antonio Gordillo Maya: El 3 de novembre de 1892 neix a Fuentes de León (Tentudía, Badajoz, Extremadura) l'anarcosindicalista Antonio Gordillo Maya.

Treballador a les mines de pirites de ferro i de coure de Riotinto (Sierra de Huelva, Huelva, Andalusia), milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT).

En 1920, a resultes de les vagues portades a terme en el sector, amb altres companys, hagué de fugir de la població escapant de la repressió.

Refugiat a l'hexàgon francès, arran del cop militar feixista de juliol de 1936 retornà a la Península amb la seva companya María Delgado i sos dos fills.

Durant el procés revolucionari formà part de diversos comitès econòmics i de col·lectivitats.

Va ser tancat a la Presó Model i el seu fill primogènit va morir al front d'Aragó.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser empresonat a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) per «tràfic d'armes».

Durant l'Ocupació alemanya, el seu altre fill, que s'havia integrat al maquis, va ser assassinat pels nazis.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, treballà a les mines, milità en la CNT-AIT en l'Exili i va ser delegat de diverses Federacions Locals: Tuïr (Els Aspres, Rosselló), Torrelles de la Salanca (la Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló), Sant Esteve del Monestir (el Riberal, Rosselló), El Bosquet (Catalunya Nord) i Graisseçac (Erau, Occitània) en el Segon Congrés del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT), celebrat l'octubre de 1947 a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).

Posteriorment s'establí a Bedarius (Erau, Occitània), on milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i fou secretari de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).

Antonio Gordillo Maya va morir a l'acte atropellat per un automòbil el 30 d'abril de 1971 a la carretera de Saint-Pons, al lloc anomenat Camp Esprit, a Vilamanha (Erau, Occitània) i va ser inhumat a Graisseçac, on havia estat sepultat el seu fill petit, resistent contra els nazis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...