Juan Ruiz Martín
El 22 d'agost de 2018 es publicà que "el 22 d'agost de 1983 --segons altres fonts el 2 d'agost-- mor a Londres l'anarquista i anarcosindicalista Juan Ruiz Martín. Havia nascut a l'entorn de 1912 a Marbella". Ara tenim més dades: el 27 de novembre de 1911 neix a Marbella (Costa del Sol Occidental)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 27 de novembre de 1911 neix a Marbella (Costa del Sol Occidental) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Ruiz Martín
Membre de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT fou ferit a l'Ebre, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental er la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya) i patí el camps de concentració de Vernet d'Arièja, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Juan Ruiz Martín: El 27 de novembre de 1911 neix a Marbella (Costa del Sol Occidental, Màlaga, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Ruiz Martín. El seu pare es deia José Ruiz Lina, jornaler, Concepción Martín Gómez.
De formació intel·lectual autodidacta, treballava de jornaler. Estudià magisteri, però no pogué acabar la carrera a causa dels empresonaments per la seva militància llibertària.
Afiliat a les Joventuts Llibertàries, el març de 1932 fou elegit segon secretari del Sindicat d'Oficis Diversos de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Marbella, càrrec que encara mantenia quan esclatà la guerra el juliol de 1936.
Membre dels primers Comitès Antifeixistes, el setembre de 1936 formà part del Comitè d'Enllaç, del Comitè del Front Popular i del Comitè d'Abastiments fins a la caiguda de Málaga (Málaga - Costa del Sol, Metropolitana de Málaga, Màlaga, Andalusia) el gener de 1937.
Després fou oficial d'Artilleria de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola en el front de l'Ebre, on caigué ferit.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental er la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya) i patí el camps de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després fou enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), de la que pogué fugir, però va ser detingut per la policia francesa i deportat als camps de concentració magribins.
En 1941, al camp de Djelfa (Algèria), fou ajudant d'infermeria i membre del Comitè clandestí del camp.
Després del desembarcament de les tropes aliades al Magrib el novembre de 1942 sortí del camp a canvi d'enrolar-se en l'Exèrcit britànic i quan acabà la Segona Guerra Mundial interimperialista restà a Anglaterra, juntament amb altres militants (Agustín Roa Ventura, Antonio Vargas Rivas i alguns d'altres).
Es guanyà la vida treballant a la cuina d'un hotel i la seva militància es concretà en organitzar l'ajuda als companys de la Península.
Expert en pedagogia infantil, va fer conferències sobre el tema en universitats angleses.
Trobem articles seus en diferents publicacions llibertàries, com ara Cenit, España fuera de España, Faro o Nervio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada