Francisco Andrés Pérez Martínez
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 27 de novembre de 1907 neix a La Aljorra (Cartagena) el destacat anarquista i militant anarcosindicalista Francisco Andrés Pérez Martínez
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental amb la seva companya, Carmen Pérez Estévez, i la seva filla Violeta, de 15 dies, i tota aquesta família va ser reclosa al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Francisco Andrés Pérez Martínez: El 27 de novembre de 1907 neix a La Aljorra (Cartagena, Campo de Cartagena, Múrcia) el destacat anarquista i militant anarcosindicalista Francisco Andrés Pérez Martínez, conegut com Paco. El seu pare es deiea Francisco Pérez i la seva mare, Carmen Martínez.
Emigrà a Andalusia, on milità en el moviment llibertari.
Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 aconseguí arribar a Cartagena i d'allà passà a Barcelona.
Va ser nomenat membre del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) a Barcelona.
Després lluità al front del País Valencià.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental amb la seva companya, Carmen Pérez Estévez, i la seva filla Violeta, de 15 dies, i tota aquesta família va ser reclosa al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) de Liyon (Metròpoli de Lió, Lionès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), en estreta amistat amb Cayetano Zaplana Zapata i molt lligat a les Joventuts Llibertàries i als grups de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), anomenada l'específica i també la família.
L'agost de 1946 assistí al Ple Nacional de Regionals de la CNT-AIT en l'Exili com a delegat de la Regional 4-5.
A començaments dels anys cinquanta del segle XX fou secretari dels fons destinats als companys empresonats a l'Espanya franquista.
En 1951, arran de l'assalt el 18 de gener d'aquell any per un grup d'acció llibertari d'un furgó postal davant l'oficina de correus del carrer Duguesclin de Liyon, va ser detingut juntament amb una trentena de militants confederals, entre ells Josep Peirats, Pere Mateu i J. Pascual, que van ser maltractats per les policia francesa.
Malgrat no tingués res a veure amb aquest assalt econòmic, fou acusat d'haver participat i de ser còmplice de diversos atacs econòmics realitzats a la zona de Liyon i de Grenoble entre 1946 i 1950. Jutjat, el gener de 1955 va ser condemnat a 10 anys de presó. Després de vuit anys de tancament, fou alliberat i se li va assignar la residència durant molts anys a Angers (Maine-et-Loire, Val de Loire).
Després pogué retornar a Villeurbanne (Liyon, Metròpoli de Lió, Lionès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).
Francisco Andrés Pérez Martínez, un any després de retirar-se, va morir el 26 de gener de 1973 a l'Hospital Édouard Herriot de Liyon d'un càncer d'estomac fruit covat de la pallissa de la policia francesa de 1951.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada