divendres, 20 de novembre del 2020

Francesc Layret ens interpel·la [Centenari del seu assassinat en mans de la gran burgesia catalana]

TRIBUNA LLIURE 

Pel seu interès documental reproduïm l'escrit de Jordi Serrano al Diari de Girona (20/11/2020) Francesc Layret ens interpel·la. 

-- 

Francesc Layret ens interpel·la 

Jordi Serrano [Diari de Girona 20.11.2020]  

D'aquí a deu dies es commemora el 100è aniversari de l'assassinat de Layret a mans de sicaris pagats per la burgesia catalana. Ha sortit publicat el magnífic llibre de Vidal Aragonés: Francesc Layret. Vida, obra i pensament de l'editorial Tigre de paper.  

Existeix un llibre de Joaquim Ferrer, Francesc Layret (1880-1920), que ha estat reeditat moltes vegades i que ha estat punt de referència obligada per conèixer l'il·lustre advocat laboralista. Va ser publicat per primera vegada l'any 1971 i té les limitacions de molts llibres d'història d'aquella època.  

S'han necessitat 50 anys des de la primera edició del llibre i 80 anys després de 1939 per tenir a les mans un llibre sobre Layret que emocioni, que el llanci com un cop de puny cap a l'actualitat. L'autor, convé dir-ho, és també advocat laboralista. Avui Vidal Aragonés és diputat per la CUP-CC al Parlament de Catalunya. Però com deia Josep Anselm Clavé un altre comunista, «de polític en faig, de músic en soc». En el cas d'Aragonès podríem dir de polític en fa; d'advocat de causes perdudes n'és.  

El llibre és moltes coses però sobretot una biografia ideològica. En ella podem resseguir el difícil camí per a la construcció d'un partit socialista --i comunista-- i catalanista. L'any 1910 Gabriel Alomar, amic de Layret, s'adona que si el catalanisme se'n va al centre deixa de representar el moviment obrer i s'allunya dels objectius socials i d'emancipació nacional alhora. 

Hom sap que tot està escrit per aquells que vulguin aprendre però, com deia Gramsci i veiem des de fa una bona temporada, la història ensenya però no té deixebles. El llibre ressegueix el trànsit de vint anys d'acció política i ideològica, amb l'impacte brutal de la revolució russa a l'esquerra catalanista. Culmina amb la candidatura que preparava Layret per les eleccions de 1920 entre el Partit Republicà Català, el PSOE, la UGT, gent de la CNT i amb el vistiplau de Salvador Seguí. S'avançava a la creació d'ERC o potser més encara setze anys a la creació del Front d'Esquerres, expressió dels Fronts Populars a Catalunya. El llibre està ple de perles que us sorprendran.  

D'aquí a deu dies es commemora el centenari de la mort de Francesc Layret a mans de sicaris pagats per la gran burgesia catalana. Un bon motiu de record és comprar el llibre d'Aragonès.  

Existí un grup extraordinari de polítics amics: Francesc Layret, Salvador Seguí i Lluís Companys que, com ens recordà Toni Domènech, «no podem mirar al passat amb condescendència, eren més intel·ligents que nosaltres i molt més cultes que nosaltres».  

Convé que el llibre el llegeixin també tots aquells activistes de tota mena de causes, que afirmen que se senten decebuts i cansats, potser que visitin les més belles pàgines de la nostra història on homes i dones valentes és jugaven la pell per la construcció d'un món més just, en condicions molt més dures que ara. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada