Florencio Edo Isquierdo

Florencio Edo Isquierdo (esquerra) i Ricard Sanz en el comandament de la "Columna Durruti" a Madrid

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 7 de novembre de 1897 neix a Alcalá de la Selva (Gúdar-Javalambre) l'anarcosindicalista Florencio Edo Isquierdo 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, passant al dur treball a l'embasament de l'Aigle 

Florencio Edo Isquierdo: El 7 de novembre de 1897 neix a Alcalá de la Selva (Gúdar-Javalambre, Terol, Aragó) l'anarcosindicalista Florencio Edo Isquierdo. Sos pares es deien Isidoro Edo i Emerenciana Isquierdo.  

Obrer en una foneria, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 lluità contra els feixistes als carrers de Barcelona i després en les milícies al front d'Aragó.  

Encapçalà l'anomenada Oficina Auxiliar confederal.  

Com a miner a Utrillas (Cuencas Mineras, Terol, Aragó), fabricà explosius per a la «Columna Durruti» i després de la mort Buenaventura Durruti, fou capità auxiliar de Ricard Sanz García al front de la columna militaritzada en l'Exèrcit Popular de la República Espanyola i arribà al grau de capità. 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Treballà a l'embasament de l'Aigle (Alvèrnia, Occitània), on va caure malat per la dura feina i hagué de passar sis anys en un sanatori. 

El 6 de juny de 1943 assistí al Ple clandestí del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) que se celebrà a Mauriac (Cantal, Alvèrnia, Occitània).  

En l'exili treballà d'obrer agrícola i milità en la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) i en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'Ais de Provença (Boques del Roine, Provença, Occitània). 

Visqué a Arle (Boques del Roine, Provença, Occitània) amb la seva companya Gloria García.  

Florencio Edo Isquierdo va morir el 19 de novembre de 1962 a Les Milles (Ais de Provença, Boques del Roine, Provença, Occitània) i va ser inhumat l'endemà al cementiri d'Ais de Provença.