Antonio Cañizar Agut

Necrològica d'Antonio Cañizar Agut apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 23 de novembre de 1969

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 7 de novembre de 1905 neix a Massalió (Matarranya) l'anarcosindicalista Antonio Cañizar Agut 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració d'El Barcarès, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Antonio Cañizar Agut: El 7 de novembre de 1905 --algunes fonts citen erròniament el 7 de setembre de 1906-- neix a Massalió (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Antonio Cañizar Agut. El seu pare es deia Joaquín Cañizar i la seva mare, Adelaida Agut.  

Crescut en una família llibertària, treballà de jornaler als camps i milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), freqüentant assíduament el Centre Obrer de Massalió.  

Intervingué en l'aixecament comunista llibertari de desembre de 1933, fet pel qual va ser empresonat entre el 16 de desembre de 1933 i el 13 de gener de 1934 a Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent).  

Participà activament en les dues col·lectivitats agrícoles que hi hagué a Massalió durant la revolució col·lectivista autogestionària de l'estiu de 1936.  

El maig de 1938 va ser mobilitzat en l'Exèrcit Popular de la República Espanyola i va ser destinat a una unitat d'obres i fortificacions.  

Entre el 7 d'abril de 1938 i gener de 1939 visqué refugiat amb la seva família a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració d'El Barcarès (la Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Acabà establint-se amb la seva família a Dreux (Eure-et-Loir, Centre-Val de Loire), on a més de formar part de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i milità en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).  

En morir la seva companya, Herminia Florencia Arrufat Tirado, en 1959, també de família llibertària, el deixà amb quatre infants petits i cinc anys després morí el seu fill Jaime Cañizar Arrufat en accident laboral, deixant companya i dues filles.  

El seu domicili va ser emprat com a refugi dels companys perseguits.  

Antoni Cañizar Agut patí sobtadament un atac cardíac quan passava uns dies de vacances i va morir el 15 d'agost de 1969 al Centre Hospitalari de Narbona (Erau, Occitània), essent inhumat el 22 d'agost a Dreux.