Espartaco Gabaldà Pla

Necrològica d'Espartaco Gabaldà Pla apareguda en el periòdic tolosà Cenit de l'1 d'octubre de 1991

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 de novembre de 1920 neix a Mataró (Baix Maresme) l'anarcosindicalista i esperantista Espartaco Gabaldà Pla 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Finalment, va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers a Corresa (Lemosin) 

Espartaco Gabaldà Pla: El 28 de novembre de 1920 neix a Mataró (Baix Maresme) l'anarcosindicalista i esperantista Espartaco Gabaldà Pla. El seu pare es deia Josep Gabaldà i la seva mare, Francesca Pla.  

Encara adolescent, entre 1931 i 1933, col·laborà en el butlletí llibertari Societat Ateneu de Mataró.  

A finals de la Guerra Civil va ser mobilitzat i participà en els últims combats del front català a la zona del riu Segre.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Finalment, va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a Corresa (Lemosin, Nauta Vinhana, Nova Aquitània, Occitània).  

Durant l'Ocupació alemanya va ser lliurat a les autoritats nazis per a treballar al «Mur de l'Atlàntic». Amb un altre company aconseguí escapar i amargar a casa d'uns amics.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista formà part de la Federació Local de la Confederació Nacional del Treballen l'Exili (CNT-AIT) de Montereau-sur-le-Jard (Seine-et-Marne, Illa de França).  

Treballà de llenyataire d'explotació forestal en explotació forestal, com ara a Cantal (Alvèrnia, Occitània), des d'on amb la seva família creà una federació local itinerant de la CNT-AIT en l'Exili: a Corresa; a Argentat (Lemosin, Nauta Vinhana, Nova Aquitània, Occitània) i alguna altra població.  

En 1947 fou delegat de Cheny (Yonne, Borgonya) al Congrés de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) del Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili.  

Cap el 1957 s'instal·là a Valença (Droma, Auvèrnhe Ròse Aups, Occitània), on milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili, després Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT, de la qual va ser secretari fins als seus últims dies.  

Destacat esperantista, participà en la major part de congressos departamentals, francesos i internacionals esperantistes, alguns dels quals organitzà, i, després de jubilar-se, es dedicà a l'ensenyament d'aquesta llengua pacifista planificada a nivell internacional.  

En 1971, amb Albert Cnudde, organitzà a Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània) una exposició esperantista amb material de Leo Lantaigne.  

En 1979 va ser nomenat president del Grup Esperantista de Valença, càrrec que va mantenir fins a la seva defunció.  

En 1987 viatjà a República Popular de la Xina i va fer xerrades sobre la seva experiència esperantista en aquest Estat. La seva companya fou Alegria Arcal.  

Espartaco Gabaldà Pla va morir el 30 de maig de 1991 a l'Hospital de la Creu Roja de Liyon (Metròpoli de Lió, Lionès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània). Incinerat, les seves cendres van ser enterrades al cementiri de Valença.