El somni de la Costa Brava de l’advocat i membre de la plataforma SOS Costa Brava Eduard De Ribot

El somni de la Costa Brava de l'advocat i membre de la plataforma SOS Costa Brava Eduard De Ribot 

"Ara és l'hora d'escollir: si es vol continuar urbanitzant, edificant i destruint la Costa Brava, o si d'una vegada per totes s'aposta per la seva preservació. Aquesta és la darrera oportunitat. Ajudeu a salvar la Costa Brava"  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) 20/11/2020.- Avui ha tingut molt ressò l'escrit al Diari de Girona de l'advocat i membre de la plataforma SOS Costa Brava Eduard De Ribot Molinet titulat El somni de la Costa Brava. 

Fent-se ressò d'un discurs emblemàtic de Martin Luther King, "paraules que voldríem prendre-les en préstec per aconseguir que un dia es fessin realitat: «I have a dream»", Eduard de Ribot escriu: "Jo tinc un somni. I somnio que tenim un Govern, un país i una societat que es conjuren per salvar la Costa Brava. I ho he somniat al mateix temps amb molta gent. Avui, la Plataforma SOS Costa Brava i 31 entitats ecologistes i de defensa del territori i del litoral gironí hem somniat que el Govern de Catalunya era valent, i conscient del valor de la preciosa i estimada Costa Brava, aprovava, per fi, un Pla director urbanístic que desclassificava, anul·lava i impedia les prop de 250 noves urbanitzacions que amenacen el nostre «paradís blau». 

I hem somniat que 22 alcaldes dels municipis costaners s'alineaven per protegir el territori. I que els secretaris i els arquitectes municipals amb els equips de govern de cada ajuntament impulsaven revisions i modificacions dels plans urbanístics destructors. I hem somniat que projectes pioners com el de la Platera a l'Estartit, que va desclassificar terrenys urbanitzables i ha renaturalitzat i recuperat els aiguamolls i les dunes a primera línia de mar, o el projecte d'adquisició i deconstrucció del Club Mediterraneé al Paratge de Tudela al cap de Creus, es convertien en models a seguir. I que els 22 ajuntaments del nostre litoral deixaven de promoure i autoritzar noves urbanitzacions, canviaven els plans urbanístics vigents i protegien i salvaven els seus municipis i la primera línia costanera."   

Afegeix: "I hem somniat que es preservaven tots els boscos del litoral gironí. Que no es destruiria la pineda del Canadell a Calella de Palafrugell, i que no es permetria que 50 nous habitatges la fessin desaparèixer. Que la muntanya de Sant Sebastià a Llafranc no continuava urbanitzant-se i s'aturava, per fi, la construcció vora el Far. 

I que la riera del Mas Llor a Tamariu i les pinedes de la seva capçalera es salvaven. I que els darrers retalls de boscos d'Aigua Xellida no es convertien en 33 xalets de luxe i un nou hotel. I als jardins de Cap Roig a Calella i a Mont-ras, no es construïen els 3 nous edificis previstos en sòl no urbanitzable d'especial protecció. Avui hem somniat que l'Ajuntament de Palafrugell ens escoltava, reaccionava i començava a actuar per protegir el litoral. Avui hem somniat que la pineda de la Fosca se salvava, i que no s'hi construirien les 12 parcel·les amb xalets unifamiliars i els 2 blocs amb 43 apartaments. I que el formigó no substituïa el darrer pulmó verd d'aquesta preciosa cala. I que per fi, l'Ajuntament de Palamós, era conscient del valor d'aquest indret, i actuava. I que les obres de pavimentació del preciós i singular camí de ronda de Cala s'Alguer a Castell s'aturaven. I es mantenia l'estat natural del camí de ronda. Avui hem somniat que la desembocadura del Ridaura i la pineda de primera línia de mar a Platja d'Aro entre el riu i el Port no es destruiria per promoure 400 nous habitatges i ocupar i alterar 1 quilòmetre més del nostre front marítim. I que la primera línia de litoral, entre el Port de la Selva i Llançà, més enllà del Far de s'Arenella, no s'urbanitzava ni creava una nova barrera de formigó edificada aïllant encara més el Parc Natural de Cap de Creus. I les Muntanyes de Begur amb els seus boscos d'auledes, suredes, alzinars i pinedes deixaven de ser amenaçades i agredides a Sa Riera, a s'Antiga, a Montcal, a Aiguablava i a tants d'altres indrets. I l'Ajuntament de Begur impedia i aturava la destrucció del PEIN a Montcal. I les dunes i el rereduna amb totes les pinedes de primera línia de Pals es protegien. I es recuperava i renaturalitzava Radio Liberty. I se salvava cala Banys a Lloret i Pola Giverola a Tossa de Mar. I la riera de Molinets a Santa Cristina d'Aro. I hem somniat que es preservava definitivament la muntanya de Sa Guarda a Cadaqués amb tot el seu patrimoni de pedra seca. Que es protegien els olivars de la cala d'Es Calders a Portlligat i els olivets dels àmbits de s'Oliguera, en comptes de fer-los desaparèixer amb prop de 100 nous habitatges. I que l'Ajuntament de Cadaqués es decidia, d'una vegada per totes, a protegir el seu meravellós patrimoni natural, paisatgístic i arquitectònic. I que les cabanes de pastors i de vinyaters i les parets de pedra seca es catalogaven i preservaven. I que es parava d'urbanitzar els marges de les rieres, i aquestes no s'artificialitzaven. I es deixava lliure el front marítim. I es preservava el sòl agrícola. I s'impedien noves ocupacions i edificacions en zones inundables. I hem somniat que el Govern rectificava i no destruïa els boscos de Lloret, no arrasava 55 hectàrees de bosc ni talava 55.000 arbres. I no construïa una autopista de 3 carrils amb túnels i viaductes donant l'estocada de mort a aquesta valuosa població de la Selva marítima. I hem somniat que es creava el Conservatori del Litoral de Catalunya i es compraven terrenys amb la finalitat de protegir-los. I que començava a canviar una política de govern després de 40 anys d'un Incasòl centrat únicament en comprar i expropiar terrenys per urbanitzar-los i per fer polígons industrials o habitatges. I hem somniat que els 80 milions d'euros que el Govern preveia per pagar 7 quilòmetres d'autopista de Blanes a Lloret --la prolongació de la C-32--, es canviaven de partida pressupostària i es destinaven a protegir i a salvar la Costa Brava. I que cada municipi constituïa un Patrimoni de Fons Públic per a la seva preservació i aplicava un percentatge de pressupost anual per dotar-lo. I que la taxa turística es destinava no a promoure un model turístic obsolet, depredador i saturat sinó a adquirir patrimoni natural per conservar-lo i excloure'l de la urbanització. 

Hem somniat que cada vegada érem més persones que teníem el mateix somni: un somni que estem convençuts que pot esdevenir realitat. I aquest somni és possible. Només depèn de la voluntat, del coratge i de la determinació de tothom. I depèn, sobretot, de la valentia del Govern per aprovar un Pla Director capaç de salvar la Costa Brava. I ara és l'hora d'escollir: si es vol continuar urbanitzant, edificant i destruint la Costa Brava, o si d'una vegada per totes s'aposta per la seva preservació. Aquesta és la darrera oportunitat. Ajudeu a salvar la Costa Brava."