Necrològica de Crescencio Muñoz Hernández apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 19 de novembre de 1967
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 17 de novembre de 1967 mor a Pàmias (Arièja) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Crescencio Muñoz Hernández
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. Durant l'Ocupació alemanya fou tinent partisà de les FFI
Crescencio Muñoz Hernández: El 17 de novembre de 1967 mor a Pàmias (Arièja, Occitània) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Crescencio Muñoz Hernández. Havia nascut cap el 1918 a Sartajada (Tierras de Talavera, Toledo, Castella la Nova).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
Quan l'Ocupació nazi alemanya, lluità en les Forces Franceses de l'Interior (FFI) com a tinent d'un grup guerriller i combaté a diferents indrets, com Praiòls (Arièja, Occitània), Foix (Arièja, Occitània), Castelnau-Durban (Arièja, Occitània) i altres indrets del territori.
En 1944 participà en els intents de la «Unió Nacional de Reconquesta d'Espanya» de PCE i va ser ferit a Andorra per un allau de pedres.
Al final de la Segona Guerra Mundial interimperialista se li va condecorar amb la Creu de Guerra.
Milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball de l'Exili (CNT-AIT) de Pàmias i durant molts d'anys fou secretari del Comitè Regional de l'Arieja de la CNT-AIT en l'Exili. La seva companya fou la també resistent antifeixista Herminia Puigsech Puig, amb qui tingué dos infants (Numen i Luzbel).
Crescencio Muñoz Hernández va morir el 17 de novembre de 1967 a Pàmies en accident laboral a la seva feia de pouater.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada