Vicente Martínez

Necrològia de Vicente Martínez apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 25 de gener de 1976

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 8 d'octubre de 1975 mor a Grenoble l'anarcosindicalista Vicente Martínez. Havia nascut cap el 1905 

Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió al camp de concentració --establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier-- de la Platja d'Argelers de la Marenda 

Vicente Martínez: El 8 d'octubre de 1975 mor a Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Delfinat, Arpitània) l'anarcosindicalista Vicente Martínez. Havia nascut cap el 1905.  

Milità en el Sindicat de la Construcció del barri de Sant Andreu de Palomar, de Barcelona, de la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, s'enrolà com a milicià en la «Columna Durruti» i lluità al front d'Aragó.  

Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió al camp de concentració --establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier-- de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló).  

Quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista per sortir del camp va ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) destinada a Arpitània.  

Després del conflicte bèl·lic, treballà fins a la seva jubilació a la fàbrica de carbur de Gavet (Livet-et-Gavet, Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània) i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Grenoble.