Nord-est Llibertari: Louis Recoule

dijous, 8 d’octubre del 2020

Louis Recoule

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 8 d'octubre de 1936 mor a Farlete (Monegros) l'anarquista Louis Recoule –altres fonts apunten que seia el 16 d'octubre de 1936--. Havia nascut cap el 1912. Fou company de la militant anarquista Suzanne Hans, morta en combat el 8 d'octubre de 1936

Quan s'assabentà de l'aixecament feixista de juliol de 1936, la parella formada per Recoule i Hans marxà a finals de setembre a Barcelona passant la frontera del Pirineu Oriental i ambdós s'integraren com a milicians voluntaris en la «Centúria Sébastian Faure», pertanyent al Grup Internacional de la Columna Durruti

Louis Recoule: El 8 d'octubre de 1936 mor a Farlete (Monegros, Saragossa, Aragó) l'anarquista Louis Recoule --el seu llinatge també és citat com Recoulis--. Altres fonts apunten que seria el 16 d'octubre de 1936. Havia nascut cap el 1912. Fou company de la militant anarquista Suzanne Hans i amb dos van ser membres del Grup del XIII Districte de París de la Unió Anarquista (UA). La parella vivia al núm. 165 de la rue Nationale.

Van tenir dues filles, nascudes en 1935 i 1936, però moriren de meningitis i de tos ferina respectivament.

Quan s'assabentà de l'aixecament feixista de juliol de 1936, la parella marxà a finals de setembre a Barcelona passant la frontera del Pirineu Oriental i ambdós s'integraren com a milicians voluntaris en la «Centúria Sébastian Faure», pertanyent al Grup Internacional de la Columna Durruti.

Louis Recoule, juntament amb la seva companya Suzanne Hans i altres, com els anarquistes Émile Cottin, Lemère i Pietro Ranieri, va morir el 8 d'octubre de 1936 a Farlete durant una ofensiva de les tropes franquistes.

També és possible que Louis Recoule morís més tard que la seva companya, el 16 d'octubre de 1936 a Perdiguera (Monegros, Saragossa, Aragó). «Français. Présent sur la liste du départ au front 3 octobre 1936 vers le Groupe International de la Columna Durruti». «Recoules Louis: Français selon la liste des miliciens Français établie par la SFP le 18 octobre 1938 (Fortin), document confidentiel. IISG FAI Pe 58. Mention: Front, mort à Perdiguera. » [documentació trobat a IISG per Edouard Sill].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...