Ramon Sant Mas

Voluntaris al front (1936). D'esquerra a dreta: Josep Ester, Emili Vilardaga, ? i Ramon Sant Mas

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 d'octubre de 1910 neix a Berga l'anarcosindicalista Ramon Sant Mas 

Destacat militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir dels camps, amb Ramonet Xic, s'enrolà en les Companyies de Treballadors Estrangers, de les quals ambdós fugiren en dues ocasions 

Ramon Sant Mas: El 30 d'octubre de 1910 neix a Berga (Berguedà) l'anarcosindicalista Ramon Sant Mas, conegut com El Ros.  

Treballador de la construcció, en 1926, durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, amb gairebé 16 anys, s'afilià, sota la influència del company Juan Bonilla, a la clandestina Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Berga.  

Intervingué activament en les vagues que es desencadenaren a finals dels anys vint a l'Alt Llobregat, juntament amb els seus amics i companys de lluita Ramon Casals Orriols (Ramonet Xic) i Maria Tarrés Tarrés (La Caietana).  

En 1931, arran de la proclamació de la República, participà en la reorganització de la CNT-AIT local.  

L'abril de 1931 signà un comunicat en què s'anunciava a l'Ajuntament que es faria una manifestació al passeig de la Indústria amb motiu del Primer de Maig.  

El novembre 1932 formà part de la comissió reorganitzadora del sindicat, després que aquest hagués estat clausurat arran dels fets revolucionaris de gener.  

Fou un dels fundadors de les Joventuts Llibertàries, amb Josep Ester Borràs (Minga), Josep Bach Fornells i Josep Casafont Camps, entre d'altres.  

Encara que de tendència tolstoiana i oposat a la violència, després del cop militar feixista de juliol de 1936 formà part de les Milícies Antifeixistes de Berga i s'enrolà com a milicià en la de Columna «Terra i Llibertat» des del novembre d'aquell any i durant tota la guerra va estar adscrit als serveis de sanitat.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir dels camps, amb Ramonet Xic, s'enrolà en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), de les quals ambdós fugiren en dues ocasions.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là amb Ramonet Xic en una masia de Gouzy, a Lo Mas d'Asilh (Arièja, Occitània), on treballà de llenyataire i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili fins a la seva defunció en 1973.  

El novembre de 2015 el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs demanà a l'Ajuntament de Berga la substitució del nom del carrer de Sant Antoni de la localitat pel seu.