Alfonso Blasco Aranda

Necrològica d'Alfonso Blasco Aranda apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 16 d'octubre de 1977

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 d'octubre de 1916 neix a Alfajarín (Comarca Central de Saragossa) l'anarcosindicalista Alfonso Blasco Aranda 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la república Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat el 12 de febrer com els seus companys de la 26 Divisió al camp de concentració de Vernet d'Arièja. Mig any després va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers per a fer feina de miner a les preses de l'Arièja. 

Alfonso Blasco Aranda: El 30 d'octubre de 1916 neix a Alfajarín (Comarca Central, Saragossa, Aragón) l'anarcosindicalista Alfonso Blasco Aranda. El seu pare es deia Pedro Blasco i la seva mare, Gregoria Aranda.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), el juliol de 1936 va ser detingut al seu poble pel feixistes i alliberat poc després va poder fugí cap a zona republicana i s'enrolà en la «Columna Durruti». 

El maig de 1937 estava destinat a Osera (Comarca Central, Saragossa, Aragó) en la III Secció d'Exploració de la «Legió Negra» de la «Divisió Durruti» de 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República espanyola.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la república Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat el 12 de febrer com els seus companys de la 26 Divisió al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Mig any després va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina de miner a les preses de l'Arièja.  

Més endavant s'establí a Ausat (Arièja, Occitània), on milità en la Federació Local de CNT-AIT en l'Exili.

Jubilat per silicosi, en 1974 patí la paràlisi de mig cos. La seva companya fou Lucila Calvo Artigues.  

Alfonso Blasco Aranda va morir l'1 d'agost de 1977 a l'Hospital de Pàmias (Arièja, Occitània) i va ser inhumat dos dies després.