Una setantena de persones que van sortir de Llagostera, Cassà de la Selva, la Bisbal i Calonge van participar diumenge la Caminada Memorial Isabel Vilà
Es van trobar en un punt de les Gavarres, entre el puig d'Aiguabona i el puig de la Gavarra
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llagostera (Gironès, comtat de Girona) 06/10/2020.- Una setantena de persones que van sortir de Llagostera, Cassà de la Selva, la Bisbal d'Empordà i Calonge van participar diumenge en la XXI Caminada Memorial Isabel Vilà. Es van trobar en un punt de les Gavarres, entre el puig d'Aiguabona i el puig de la Gavarra. S'homenatja així la primera sindicalista catalana, coneguda com a Isabel Cinc Hores, per la seva lluita social i sindical.
Avui, 6 d'octubre, és l'efemèrides del Foc de la Bisbal en que participà Isabel Vilà i Pujol, com a primera dona sindicalista catalana, llibertària, ensenyant laica, francmaçona i espiritista, que ja durant la Segona República va tenir un carrer a Llagostera (Gironès, comtat de Girona), però després de l'ensulsiada, l'Ajuntament franquista va retirar-la de la nomenclatura vial. L'Ajuntament de Calonge, amb la col·laboració del Centre d'Estudis Calongins 'Colonico' va instal·lar l'agost de 2013 una placa commemorativa en el carrer on Vila va viure els seus primers anys d'infantesa.
Fa anys, a Girona compta dedicada una plaça a Santa Eugènia de Ter, però encara la seva trajectòria política i sindical és desconeguda per molta gent.
Els estats, en general, sempre procuren convertir-se sociològicament en nació i per això creen i engendren amb mitjans diversos un imaginari col·lectiu amb la intenció de fer homogenis els ideals i els records de tota la ciutadania, i per això mitjançant l'enginyeria social inculquen des de l'escola o els mitjans de comunicació una sola llengua, una bandera, una història mitificada, un himne, i un pensament únic. El mateix que es fa amb l'invent de les nacions, els governs sempre procuren configurar un pensament polític que s'adigui a la seva ideologia. Per això, quan va arribar la República en 1931, davant del nou règim es varen trobar sense imaginari i sense simbologia republicana, atès que feia segles que la ciutadania estava sota la monarquia i el regim republicà si no estava prohibit, estava perseguit.
Amb aquest objectiu Carles Rahola va escriure el 1932 el llibre Vides Heroiques pel qual es feia remarca de republicans que havien tingut un paper preponderant en el vuit-cents, i també va escriure el Breviari de Ciutadania mitjançant el qual intentava materialitzar entre biografies i pensaments els valors universals del republicanisme. En aquest darrer llibre es fa citació de les memòries del diputat republicà federal i francmaçó Pere Caimó, en les quals s'hi remarca el capteniment heroic d'Isabel Vilà durant el Foc de la Bisbal, quan el 1869 els republicans federals es varen aixecar amb armes contra el Govern espanyol de la monarquia i ella va anar-hi per tenir cura dels ferits. És a dir, la remembrança i el record, configuren la memòria històrica col·lectiva que ajuda a consolidar la ideologia a través de l'exemple i el paradigma.
Les actituds d'Isabel Vilà es trobaven impressionants durant la Segona República, i encara ho son ara.
Isabel Vilà va néixer el 1843 a Calonge (Gavarres mar, Baix Empordà, comtat de Girona).
El 1856 tota la família Vilà es va traslladar a Llagostera.
Una noia que va a socórrer als avalotats de la Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona), una dona que després demana que els obrers s'associïn a la Primera Internacional (AIT) participant en mítings i per justificar-ho a Llagostera crea dos sindicats obrers el dels paletes i el dels tapers. Demana a l'Ajuntament de Llagostera una biblioteca pels treballadors, lluita per evitar que els nens menors de 13 anys treballin més de cinc hores de jornada laboral, i marxa a l'exili després del cop d'estat del general Pavia.
Quan va tornar altra volta al Principat de Catalunya el 1880 s'establí a Barcelona i de primer feia classes de francès i més tard va fundar el Col·legi Franco-Espanyol.
Ateses les seves virtuts pedagògiques fou requerida pel Centre Federal de Sabadell (Vallès Occidental) a regentar el 1882 l'escola racionalista de nenes que havien fundat sota els principis de la Institución Libre de Enseñanza. Fou directora de l'escola fins que una vaga que va durar set setmanes va malmenar el projecte, però malgrat tot va continuar donant classes a Sabadell.
El 24 de desembre de 1896 va morir a Sabadell, i fou enterrada en el cementiri dels dissidents.
La vida d'Isabel Vilà fou singular. D'entrada cal mirar-la des de la perspectiva que en aquells temps les dones no participaven en la vida pública, i menys obtenien responsabilitats cíviques. Isabel Vilà com a dona fou primerenca, doncs, amb la seva militància en el republicanisme federal, l'anarcosindicalisme, la Francmaçoneria i també en les seves activitats obreristes de classe que la portaren a fundar l'Associació Internacional dels Treballadors a Llagostera va esdevenir una persona amb gran tremp social.
Arran de l'exili es va dedicar a l'ensenyament una preocupació que sempre havia tingut, i mai no es va apartar dels cercles republicans catalans.
Com es pot observar fou una vida absolutament singular en el seu temps. En canvi aquesta dona ha passat desapercebuda per la historiografia local d'origen oficial. No interessa parlar d'una dona, que era anarcosindicalista i francmaçona. Pateix una doble discriminació per ser dona i per ser llibertària, laica i lliurepensadora. Ara tothom s'omple la boca de la discriminació de gènere, però una cosa és dir-ho i l'altre fer-ho. Sobre Isabel Vilà ens costarà de trobar el camí perquè sigui coneguda per tothom. La seva vida va ser atzarosa, i per tant, va portar una vida molt poc sedentària. Tanmateix, com i qui serà el que farà que finalment sigui honorada en el seu poble mateix? Durant la Segona República es va dedicar un carrer a la seva memòria a Llagostera. Naturalment quan varen entrar els franquistes el varen fer retirar. Però, la memòria col·lectiva és prima com un fil, i fins ara a Llagostera se n'havien oblidat.
Per evitar aquesta amnèsia històrica, una colla d'entitats, sindicats, i d'associacions excursionistes varen posar en comú la seva empenta i varen organitzar la Primera Caminada en memòria d'Isabel Vila amb la intenció de fer-ho cada any a la primera desena d'octubre, en commemoració del Foc de la Bisbal i de la caminada que des de Llagostera va fer la Isabel Vila, i que segons li cantaven els seus coetanis: «Que pels republicans va caminar vuit hores». Les vuit hores es justifiquen perquè segons les memòries de Pere Camió els republicans federals llagosterencs varen fer marrada i voltaren per Calonge.
La primera caminada la varen protagonitzar cap a cinquanta persones a l'octubre del 2000. El segon any n'hi va haver més de 80 de caminaires. A peu i amb molta il·lusió es va marxar de la plaça de Catalunya de Llagostera. El camí pel planer de les Banyaloques fou plàcid, i només era pertorbat pels trets dels trets de caçadors que mataven els tudons. En enfilar-nos cap amunt varen arribar al Roquetal, com a preàmbul previ per a travessar la carena. Des d'allà dalt per sota del Puig d'Arques, varen anar gairebé a tocar el Cirerer d'Arboç de Can Genoer, i vorejant el Daró pel molí de Can Matas, després de sis hores de caminada arribàven a la Bisbal d'Empordà. La vegetació de la serra de les Gavarres se'ls hi va fer familiar. Els llipoters els mostraven les cireres madures, les alzines per la pluja de la setmana anterior s'havien reviscolat, els pins senyorejaven, els suros exhibint el pelegrí, els brucs esperant els rabassaires, i en definitiva l'atmosfera silenciosa i impertorbable del bosc ens va deixar fer una caminada ascètica i històrica.
La caminada es va fer pensant amb la que Isabel Vilà també va emprendre l'octubre de 1868. Era una commemoració. Era un acte esportiu per a fer caminar el cos, però tenia una altre fita. L'objectiu de recordar el passat, amb la finalitat d'aplicar-ho al present, i no cal dir de projectar-ho cal al futur t'obligava a fer-ho amb més transcendència.
Isabel Vilà en l'anarcosindicalisme hi té una bona referència, el feminisme hi pot trobar un bon paradigma, i en definitiva el republicanisme i la Francmaçoneria hi poden cercar els valors universals del laïcisme, la racionalitat, i la igualtat.
Cada any aquesta caminada commemorativa s'ha anat consolidant, de manera que el caminar per les Gavarres al mes d'octubre pel Foc de la Bisbal i l'homenatge a Isabel Vilà, no representa simplement una excursió d'esbarjo, sinó que complementa i ha confrontat fites d'idees avançades que donen noves dimensions a la persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada