Bruno Carreras Villanueva (1939)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 6 d'octubre de 1889 neix a La Puebla de Alfindén (Comarca Central de Saragossa) l'anarquista i anarcosindicalista Bruno Carreras Villanueva
Durant la dictadura de Primo de Rivera, exiliat a l'Illa França, el 16 de juny de 1928 representà els cenetistes exiliats a la República francesa en el clandestí Ple Nacional de la CNT-AIT que se celebrà a Barcelona i en retornar a territori francès per la frontera del Pirineu Oriental va ser detingut i empresonat sota l'acusació de falsificació de documents
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i després marxà a Mèxic
Bruno Carreras Villanueva: El 6 d'octubre de 1889 neix a La Puebla de Alfindén (Comarca Central, Saragossa, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Bruno Carreras Villanueva. El seu pare es deia Felipe Carreras i la seva mare, Cipriana Villanueva.
Ebenista de professió, en setembre de 1908 va ser detingut amb altres companys per haver boicotejat uns actes religiosos a Saragossa (Saragossa, Aragó) amb motiu d'una peregrinació a la Basílica del Pilar.
En 1919 es traslladà a Santander (Cantàbria), on treballà al taller d'ebenisteria Restegui i milità en el Sindicat de la Fusta de la Confederació Nacional del Treball (CNT), arribant a ser el president de la Federació Local de Santander d'aquest sindicat.
Segons alguns, fou delegat al Segon Congrés de la CNT («Congrés de la Comèdia»), que se celebrà entre el 10 i el 18 de desembre de 1919 a Madrid (Madrid, Castella la Nova).
Fou membre del grup anarquista «Nuevo Rumbo» de Santander i el març de 1920 va fer un míting en el seu nom a Torrelavega (Cantabria).
El 8 d'agost de 1920 va fer un míting a Santander, amb Emilio Rodríguez Julio Roig i Eduardo Romeral, en suport de la vaga de la Companyia Transatlàntica.
El 5 de setembre de 1920, també en suport d'aquesta vaga, va fer un nou míting a Santander amb Galó Díez Fernández i Hilario San Miguel.
L'11 de febrer de 1921 va ser detingut a Santander amb altres sis companys, Empresonats governativament, no van ser alliberats fins el 20 de setembre d'aquell any.
El 15 de febrer de 1922 va ser jutjat, amb altres companys, a Santander per «associació il·lícita» i «estafa» (tractant-se de la recaptació de quotes sindicals), però finalment la Fiscalia retirà els càrrecs el maig d'aquell any.
El novembre de 1922 participà en un míting a Santander i en 1923 era responsable des de Santander del Comitè de Relacions Anarquistes de la Regional Nord.
El febrer de 1923 participà en la campanya pro amnistia, intervenint, com a delegat del Comitè Nacional de la CNT, en un míting a A Coruña (A Coruña, Galicia) i el març d'aquell any en un mític pro presos socials al Teatre Tamberlick de Vigo (Rias Baixas, Pontevedra, Galícia).
Per tota aquesta activitat, el març de 1923 va ser detingut.
El 21 d'abril de 1923 representà Santander en el Congrés Regional de la Confederació Regional del Treball del Nord (CRTN) de la CNT.
El 30 de maig de 1923 participà en un míting a Santander amb Joan Peiró Belis i Ángel Pestaña Núñez.
El 28 de desembre de 1923 va ser detingut amb Ángel Iturbide per un suposat complot hispanolusità i va ser alliberat l'1 de febrer de 1924.
Finalment, en 1924, a causa de la repressió de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, s'exilià a l'hexàgon francès, on participà en el Congrés Anarquista de l'Haÿ-les-Roses (Val-de-Marne, Illa de França), formà part de Comitè Pro-Presos i freqüentà la Llibreria Social Internacional de París (Illa de França).
Entre 1927 i 1928 fou secretari del Comitè Nacional de la CNt-AIT a París, en estret contacte amb els conspiradors encapçalats per José Sánchez Guerra y Martínez.
En 1927 col·laborà en Acción Obrera i entre 1928 i 1930 en ¡Despertad!.
El gener de 1928 participà amb una trentena de militants (Francisco Ascaso Abadía, Joaquín Cortés Olivares, Buenaventura Durruti Domínguez i altres) en una assemblea de grups anarquistes de llengua espanyola del departament del Sena amb la intenció de preparar un congrés nacional que s'havia de celebrar el 19 de febrer següent.
El 16 de juny de 1928 representà els exiliats a la República francesa en el clandestí Ple Nacional de la CNT-AIT que se celebrà a Barcelona i en retornar a territori francès per la frontera del Pirineu Oriental va ser detingut i empresonat sota l'acusació de falsificació de documents.
Secretari dels Quadres Sindicals des treballadores refugiats a l'hexàgon frrancès, el setembre de 1930 participà en el Comitè de Quadres Sindicals.
En 1931, amb la proclamació de la República del 14 d'Abril retornà a la Península i ocupà càrrecs de responsabilitat en la CNT.
Posteriorment passà a formar part del Partit Sindicalista (PS).
Durant la Guerra Civil, entre el 22 de novembre de 1936 i el 12 de juny de 1937, va ser nomenat comissari general de Madrid i representà el Partit Sindicalista en el Comitè Provincial d'Investigació Pública. En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. L'agost d'aquell any s'exilià a Mèxic.
En 1947 era secretari de l'Agrupació de CNT a Mèxic i administrador del periòdic que s'editava, CNT.
Entre 1956 i 1966 fou vocal del comitè de l'Agrupacióde Militants de la CNT, es mostrà favorable a la fusió amb la Unió General de Treballadors (UGT) i al cincpuntisme.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada