Julián Ángel Aransáez Caicedo
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 18 d'octubre de 1916 neix a Sestao (Gran Bilbo) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Julián Ángel Aransáez Caicedo
Destacat militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Julián Ángel Aransáez Caicedo: El 18 d'octubre de 1916 neix a Sestao (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Julián Ángel Aransáez Caicedo. Fou fill del destacant militant anarquista i anarcosindicalista Saturnino Aransáez Aransáez i es crià dins del moviment llibertari.
Sense deixar l'escola, durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera destacà per la seva tasca propagandística, distribuint la premsa i pamflets, cobrant clandestinament les cotitzacions i altres activitats.
Un cop proclamada la República, milità sindicalment en la «Sociedad Baluarte» de Sestao i en la «Sociedad Crisol» de Santurtzi (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria).
També formà part del Comitè Regional de les Joventuts Llibertàries a les quals va representar en el Comitè del Nord (Astúries, País Basc i Santander).
Amb Vicence Cuesta, destacà en l'aixecament revolucionari proletari d'octubre de 1934.
Quan esclatà la guerra, va ser nomenat secretari de la Delegació d'Ordre Públic de la Junta de Defensa de Santurtzi.
Aficionat al teatre, en 1937 fou actor en un grup artístic de Santutzi.
Quan el front nord s'enfonsà, passà al Principat de Catalunya i després a València (l'Horta de València, País Basc), on representà el País Basc en el Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).
En 1938, amb Sara Berenguer, formà part de la Secció del Combatent del Consell Nacional de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
El 10 de juliol de 1938 presidí un míting al Teatre Romea de Barcelona de SIA.
Fou delegat de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) basca i del Comitè Nacional de la CNT-AIT als fronts de l'Est.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Després, durant l'Ocupació alemanya, va lluità amb la resistència antinazi a la zona de l'Aigle i de Cantal (Alvèrnia). Més tard encapçalà les forces confederals a l'Avairon occità.
En 1943, a La Sala (Avairon, Occitània) on residia i treballava com a miner, uns guerrillers stalinistes el detingueren i volgueren assassinar-lo per la seva oposició a la Unió Nacional Espanyola (UNE), plataforma política i sindical liderada pel Partit Comunista d'Espanya (PCE), i a sotmetre's a les ordres del maquis del PCE, però una vaga dels companys miners aconseguí la seva llibertat.
Amb l'Alliberament, després de reorganitzada la CNT en l'Exili i del Congrés cenetista de París en 1945, en el qual participà en les comissions sobre Recuperació del Patrimoni i Coordinació Nacional, formà part de la tendència possibilista basca (la participació i col·laboració d'un sector cenetista en el Govern de la República Espanyola en l'Exili) i fou elegit secretari regional d'Euskadi en l'Exili, defensant la primacia de la CNT clandestina de l'Interior, organitzada a l'exili en forma de Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior.
En 1945 va ser nomenat secretari departamental de la Junta Española de Liberación (JEL, Junta Espanyola d'Alliberament).
Entre 1945 i 1946 va ser secretari del Subcomitè Regional Basc i com a tal l'octubre de 1946 entrà clandestinament a Euskal Herria Interior per a tractar diverses qüestions amb la resistència basca i assistir al Ple Regional de Sestao (on s'acordà la coordinació antifranquista amb republicans i PSOE sense el PCE; incorporació de la CNT en el Govern d'Euskadi en l'Exili i altres acords).
També representà la CNT-Subcomitè Nacional en l'Exterior en el Consell Consultiu Basc (CCB) en l'Exili.
Entre gener i febrer de 1948 assistí al Ple Regional de Baiona (Lapurdi, Iparralde, Euskal Herria).
Més tard, quan era secretari de la Federació Local del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior de Montpelhièr (Erau, Occitània) on residia, després de la dimissió de Manuel Rigal i la il·legalització de la Regional pel Govern francès entre 1952 i 1956 tornà a exercir de secretari del Subcomitè Regional basc, càrrec que renovà en 1958.
Per aquesta època participà en una temptativa d'atemptat contra el dictador Franco. En aquests anys va ser suplent en el CCB.
Durant aquests anys assistí a innombrables plens, assemblees, reunions de les federacions del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior, i altres, com ara el Ple del Subcomitè Nacional a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) en 1954, el Congrés Mundial Basc a París en 1956, la reunió de regionals d'origen del Subcomitè Nacional l'octubre de 1957 i altres.
En la dècada dels setanta del segle XX ajudà en les tasques de reconstrucció a l'Interior de la CNT, assistint als plens vcenetistes de Gasteiz (Araba, País Basc, Euskal Herria) i de Bilbo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) entre 1977 i1978.
Arran de l'escissió de 1979 s'acostà al sector escindit (Congrés de València), però decebut pels nous enfrontaments cenetistes i el caire massa reformista, al seu criteri, d'alguns militants procedents del cinc-puntisme va reduir la seva militància.
Troben articles seus en Cultura Libertaria i en Tierra Vasca. La seva companya, Julia Hermosilla, també fou militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT de Sestao des del 1931.
En 1999, molt afeblit, establí a Anglet (Lapurdi, Iparralde, Euskal Herria).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada