MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 18 d'octubre de 1952 neix a Heras (Medio Cudeyo) l'historiador, professor i militant anarquista i anarcosindicalista Emili Cortavitarte Carral
Entre moltes activitats llibertàries i anarcosindicalistes des de 1972, darrerament alguns anys acudeix a les festes de la CNT 66 a l'espai recreatiu de l'Estany a Sant Llorenç de la Salanca, com també en els homenatges del 5 de gener a la memòria de Francesc Sabaté Llopart, al cementiri de Sant Celoni
Emili Cortavitarte Carral: El 18 d'octubre de 1952 neix a Heras (Medio Cudeyo, Cantàbria) l'historiador, professor i militant anarquista i anarcosindicalista Emili Cortavitarte Carral.
En 1969 s'instal·là amb la seva família a Barcelona.
Després de llicenciar-se en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona, treballà de mestre a Montmeló (Vallès Oriental), ciutat en la qual s'establí.
Posteriorment va fer de professor de secundària a Montmeló i a Terrassa (Vallès Occidental).
Entre 1972 i 1976 milità en Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balerars, en les Joventuts Llibertàries de Catalunya i en les Plataformes Anticapitalistes, afiliant-se posteriorment en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Entre 1978 i 1979 entrà a formar part del Comitè Nacional de CNT-AIT amb seu a Barcelona. Intervingué en polèmiques internes, participant en els Grups d'Afinitat Anarcosindicalista, i quan l'escissió cenetista abandonà la CNT-AIT.
Més tard participà en els moviments de renovació pedagògica i ecologista.
En 1983 s'afilià a la CNT Congrés de València i després en la la Confederació General del Treball (CGT), que aplega CNT Congrés de València, la majoria de sindicats de la CNT-AIT i la CNT Països Catalans.
Fins el 1988 fou secretari general de la Federació d'Ensenyament de la CGT de Catalunya, càrrec que reprengué en 2005 i 2014.
Entre 1989 i 1998 ocupà la secretaria general de la Confederació de Catalunya de la CGT.
Aquells anys finiseculars formà part dels Col·lectius Llibertaris de Catalunya i fou cofundador de l'organització Alternativa Llibertària - Moviment Llibertari Ecologista Alternatiu.
En 2005 va fer la conferència a Lleida (Segrià, Terres de Ponent) «Ideologies i qüestió nacional».
En 2006 coordinà una sèrie de xerrades sobre la Barcelona revolucionària de 1936-1939 («Viure i sobreviure en el marc d'una guerra») per a les biblioteques de la ciutat.
Ha col·laborant en diferents exposicions i jornades, com ara «La revolució Llibertària» (2006-2007), «Pedagogies llibertàries» (2008-2009), «100 anys de l'assassinat de Francesc Ferrer i Guàrdia» (2009), «Altres protagonistes de la Transició: l'esquerra radical i els moviments socials» (2017).
Ha fet conferències sobre diversos temes: Ferrer i Guàrdia, Pedagogia llibertària, Escoles Racionalistes, CENU, Salvador Seguí, Joan Peiró, Camillo Berneri, Sindicalisme Revolucionari, Anarquisme Social i alguns altres més.
També ha participat en diversos documentals (El tiempo de las cerezas, Valentín. La otra Transición i altres).
En 2013 fou un dels creadors, a partir de l'organització a Catalunya d'Apoyo Mutuo, de l'anarquista Procés Embat» de Catalunya per a l'organització de moviments socials.
Des de 2014 és president de la «Fundació Salvador Seguí Catalunya».
En 2015 signà el manifest llibertari «Construir un pueblo fuerte».
Trobem textos seus en diferents publicacions periòdiques, com ara Anuario de Movimentos Sociales, Aula Libre, Catalunya, Cooperació Catalana, Debat Nacionalista, Debates, Directa, L'Esquerda, Informativo Sindical, Libre Pensamiento, Mientras Tanto, Muerte de Narciso, Rojo y Negro, Solidaridad Obrera, El Viejo Topo, Viento Sur, La Voz Confederal de Rubí i moltes altres.
És autor de El sindicalisme revolucionari: auge i decadència (1890-1945) (1999), Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya (2000, amb altres), Sense memòria no hi ha futur (2004), La pedagogia llibertària (2006), entre d'altres.
Darrerament, entre altres presentacions de llibres es pot esmentar de la llibre El congrés de Sants de 1918, a Anònims de Granollers (Vallès Oriental), editat per la «Fundació Salvador Seguí Catalunya». el 9 d'octubre de 2018.
També participa en nom de la «Fundació Salvador Seguí Catalunya» en els homenatges que cada any a l'octubre organitza la «Fundació Ferrer i Guàrdia» al peu del monument a Francesc Ferrer i Guàrdia a la muntanya de Montjuïc, amb ofrenes florals.
Col·laborà setmanalment en el programa «La visió del dia» de Ràdio Klara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada