Juan Peñalver Fernández
El 29 d'abril de 2016 es va publicar que "el 29 d'abril de 1983 mor a Grenoble l'anarcosindicalista Juan Peñalver Fernández" i que "havia nascut en 1905 a Corvera Alta (Múrcia)". Ara tenim les seves dades exactes: va néixer el 3 d'octubre de 1905 a Corvera Alta (Corvera, Campo de Cartagena, Múrcia) l'anarcosindicalista Juan Peñalver Fernández i va morir el 29 d'abril de 1983 a Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània).
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 3 d'octubre de 1905 neix a Corvera Alta (Corvera, Campo de Cartagena) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Peñalver Fernández
Membre dels comitès cenetistes de Defensa, el 21 de juliol de 1936 assistí al Ple Regional cenetista on els delegats del Baix Llobregat, entre els quals es trobava, sol·licitaren la presa del poder al Principat de Catalunya per part de la CNT-AIT
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració d'Argelers de la Marenda, establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després fou destinat a les tasques de construcció d'un arsenal a Angulema (Poitou-Charentes) enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers
Juan Peñalver Fernández: El 3 d'octubre de 1905 neix a Corvera Alta (Corvera, Campo de Cartagena, Múrcia) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Peñalver Fernández.
Emigrà a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), on va fer de pagès i s'introduí en les lectures anarquistes.
En 1931 retornà a Corvera, però fugí aviat a causa de la constant vigilància de la Guàrdia Civil.
Durant els anys de la República participà activament en els cercles llibertaris i de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) del Baix Llobregat.
El març de 1933 fou delegat del sindicat cenetista de Sant Feliu de Llobregat al Ple Regional de Catalunya de la CNT-AIT.
El febrer de 1936 va ser membre del Comitè de Defensa de Barcelona i fou delegat per la Federació Local de la CNT-AIT de Sant Feliu de Llobregat al Congrés de la CNT a Saragossa (Saragossa, Aragó) de maig d'aquell any.
El juliol de 1936 participà en les lluites de carrer contra els militars reaccionaris i feixistes sollevats i destacà en la defensa de les col·lectivitats de Sant Feliu de Llobregat.
El 21 de juliol de 1936 assistí al Ple Regional cenetista on els delegats del Baix Llobregat, entre els quals es trobava, sol·licitaren la presa del poder al Principat de Catalunya per part de la CNT-AIT.
Després marxà al front d'Aragó enrolat en la Columna Ortiz. Encapçalà la Centúria Peñalver de Letux, a la comarca del Campo de Belchite (Saragossa, Aragó), on formà part del Comitè Antifeixista que engegà el procés col·lectivista autogestionari.
Amb la militarització de les milícies, que rebutjà, tornà a Sant Feliu de Llobregat.
A causa d'un accident laboral hagué de romandre mesos enllitat ferit en una cama.
Després va fer feina en una escola barcelonina.
Durant la tardor de 1937 entrà en el Servei d'Investigació Militar (SIM) de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.
En 1938 s'encarregà de les col·lectivitats agrícoles del Baix Llobregat i representà aquesta comarca catalana en el cenetista Congrés Econòmic celebrat a València (l'Horta de València, País Valencià).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després fou destinat a les tasques de construcció d'un arsenal a Angulema (Poitou-Charentes, Nova Aquitània) enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).
El maig de 1940, amb l'Ocupació alemanya, marxà cap a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i es reuní amb la seva companya a Montpelhièr (Erau, Occitània).
Després de residir un temps a Marselha (Boques del Roine, Occiània), a finals de 1940 establí a Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània).
En 1941 fou nomenat secretari de la V Regió cenetista.
Després de l'Alliberament fou nomenat secretari de la Junta Española de Liberación (JEL, Junta Espanyola d'Alliberament).
Fou membre de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
En 1947 fou delegat de Grenoble al II Congrés del Moviment Llibertari Espanyol-CNT celebrat a Tolosa de Llenguadoc.
En 1958 i 1962 va fer conferències a Grenoble.
Durant els anys setanta fou el responsable de l'AssociacióFrancoespanyola de Grenoble i sempre milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'aquesta localitat.
Trobem articles seus en Le Combat Syndicaliste i Solidaridad Obrera.
Juan Peñalver Fernández va morir el 29 d'abril de 1983 a Grenoble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada