L'11 d'octubre de 1938 l'anarquista i anarcosindicalista veí de Berga Buenaventura Perpiñà i Sala, barber, casat, de 36 anys, fou afusellat a trenc d'alba al camp de tir barceloní del Camp de la Bota. Havia nascut en 1909 a Terrades (Alt Empordà)
Militava localment en la FAI i en la Unió de Rabassaires i la CNT-AIT
Buenaventura Perpiñà i Sala: L'11 d'octubre de 1938 l'anarquista i anarcosindicalista veí de Berga (Berguedà) Buenaventura Perpiñà i Sala, barber, casat, de 36 anys, fou afusellat a trenc d'alba al camp de tir barceloní del Camp de la Bota en l'execució militar de la pena de mort imposada en el consell de guerra sumaríssim del procediment d'urgència SU 6520 (TMTT: 987), celebrat el 8 de juliol de 1939 a la plaça militar de Barcelona, junt amb altres condemnats. Havia nascut en 1909 a Terrades (Alt Empordà).
El seu cos, com els altres, va ser llançat a la fossa comuna de la Pedrera, al costa del cementiri barceloní de Montjuïc.
Militava localment en un grup de la Federació Anarquista Regional Catalana - Federació Anarquista Ibèrica (FARC-FAI) i sindicalment en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) així com en la Unió de Rabassaires (UR). Va ser acusat d'haver estat l'estiu de 1936 cap de patrulles comarcals de control antifeixista.
La història ha de servir per recuperar la memòria dels que no tenen nom. La idea, el concepte, és del pensador alemany d'origen jueu Walter Benjamin mort a Portbou el 1941. La va citar l'historiador Ivan Sánchez, el dissabte 27 de febrer de 2016 en l'inici de l'acte d'homenatge a les víctimes del franquisme a Berga promogut per l'Ajuntament amb el suport de diferents entitats locals.
Aquesta va ser la primera vegada que a Berga se celebrà un acte d'aquestes característiques malgrat que ja han passat tants d'anys d'ençà de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, com va posar de manifest Montse Venturós (CUP), l'alcaldessa. I no que no seria l'última, segons va dir.
L'acte va consistir en la lectura de textos diversos: testimonis de presos i represaliats durant el franquisme, que van llegir els berguedans Albert Cols i Balma Badal. També van llegir un fragment del discurs d'investidura, el gener del 1934, de l'alcalde republicà de Berga, Joan Illa, i del primer butlletí de berguedans a l'exili. Les lectures es van anar intercalant amb peces musicals relacionades amb la Guerra Civil interpretades per un grup de set músics de la Berguedana de Folklore Total.
El punt final a l'acte el va posar Montse Venturós, que va dir que les activitats que han promogut «han volgut ser un primer exercici de recuperació de la memòria històrica del poble». Un exercici va dir que «consideràvem imprescindible per avançar, des de la nítida convicció que el nostre poble es mereixia, com a mínim, rescatar de l'oblit les seves arrels». L'alcaldessa va dir que aquesta és una tasca que correspon dur a terme a les administracions públiques. Es va comprometre que a Berga aquesta feina tindrà continuïtat.
Llista de berguedans de Berga afusellats pel franquisme. L'alcaldessa va acabar la seva intervenció citant un per un els noms i cognoms de les 18 persones de Berga que van ser afusellades al Camp de la Bota de Barcelona: Francisco Andorrà Playa, Valentín Anglada Farguell, alcalde republicà de Berga, Josep Maria Badia Sobrevies, Juan Barat Agon, Ramon Coll Roca, Elias Hermano Navarro, Agustín Monsò Barriol, Jose Parcerisa Ribera, Buenaventura Perpiñà Sala, Celestino Pons Guitart, Juan Puig Soler,Ramon Riu Giralt, Antonio Serra Roca, Juan Sitges Baraut, José Soler Illat, Salvador Soler Illat, Juan Soler Ros i Antonio Tarrés Barniol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada