Miquel Bueno Gil

Detenció de Miquel Bueno Gil i altres companys a Berga després de la insurrecció de gener de 1932. Fotografia de Casals publicada en el diar barceloní La Vanguardia del 27 de gener de 1932

El 18 d'agost de 2015 es publicà que el 18 d'agost de 1944 havia estat gasejat pels nazis al camp de Mauthausen-Gusen, a l'Alta Àustria, l'anarquista Miquel Bueno Gil. I que havia nascut en 1882 a Moros (Comunidad de Calatayud). Ara coneixem que va néixer el 28 de setembre de 1882 a Moros. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 de setembre de 1882 neix a Moros (Comunidad de Calatayud) l'anarquista i anarcosindicalista Miquel Bueno Gil 

Membre de la xarxa Ponzán, l'octubre de 1943 va ser detingut per la Gestapo amb el seu fill Josep Bueno Vela a Banyuls de la Marenda i ambdós deportats al camp nazi de Mauthausen, on fou gasejat     

Miquel Bueno Gil: El 28 de setembre de 1882 neix a Moros (Comunidad de Calatayud. Saragossa, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Miquel Bueno Gil, que va fer servir els pseudònims Miguel Solano García i Solano.  

Emigrà a Andalusia, on va fer de pagès i milità en el moviment llibertari.  

Després s'establí al Principat de Catalunya i va fer feina a les mines de Fígols (Berguedà), on escampà l'ideari llibertari com a militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Cap al 1929 s'instal·là a Berga (Berguedà) i el Primer de Maig d'aquell any el celebrà posant una bomba.  

A Berga destacà com a militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Vivia amb sis miners més, de Fígols, en un pis del número 4 de les Voltes d'en Clarís, a Berga, on es van dur a terme reunions obreres prèvies a la vaga revolucionària del gener de 1932. La constant entrada i sortida de gent del pis aixecà sospites i, després de la detenció d'un dels obrers, el 21 de gener s'hi va presentà el capità de la Guàrdia Civil amb dos números, que foren rebuts amb dues bombes d'escassa potència que van ferir lleument el capità i un dels guàrdies. L'endemà, va arribar el Regiment Núm. 25 i, més tard, el Batalló Núm. 2, que van ser rebuts amb bombes casolanes i trets. Finalment, després d'una llarga i tensa situació, els obrers van ser detinguts i de la casa van treure un gran nombre d'explosius casolans i diverses armes de tota classe.  

Per aquest fets va ser jutjat amb cinc companys i, només ell, condemnat i tancat a la presó Model de Barcelona.  

Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 va recórrer la zona de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), la Coma (La Coma i la Pedra, Solsonès) i Berga amb un camió que duia al darrere tot de matalassos i una metralladora força rudimentària.  

S'allistà de milicià en la «Columna Durruti».  

Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.  

Després aconseguí reunir-se amb la seva família --va ser el pare d'Alfonsa Bueno Vela, la primera esposa de Josep Ester Borràs--.  

Amb l'Ocupació alemanya participà en la xarxa de resistència i, amb el seu gendre, a partir del gener de 1941, en la cadena d'evasió i d'evacuació d'aviadors aliats organitzada per Pat O'Leary i  Francisco Ponzán Vidal.  

L'octubre de 1943 va ser detingut per la Gestapo --sota el nom de Miguel Solano García-- junt amb el seu fill Josep Bueno Vela a una casa de pagès de Banyuls de la Marenda que servia de la xarxa d'evasió de Ponzán i ambdós deportats al camp nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria).  

Miquel Bueno Gil va ser assassinat el 18 d'agost de 1944 a la cambra de gas del camp de concentració de Mauthausen-Gusen per protestar contra les brutalitats comeses pels agents de les SS.  

La seva filla, Alfonsa Bueno Vela, participà en els activitats de la resistència amb el seu marit, Josep Ester Borràs, fet pel qual va ser detinguda i deportada al camp nazi per a dones de Ravensbrück, prop de Fürstenberg (Mecklenburg. Alemanya) on patí experiments «científics» nazis que li van deixar seqüeles durant la resta de la seva vida.