Miguel Campuzano García
El 19 de setembre de 2015 es va publicar equivocadament que el 19 de setembre de 1894 havia viscut a Valladolid l'anarquista Miguel Campuzano García, quan el seu naixement va ser el 29 de setembre d'aquell any. Va morir exiliat el 24 de setembre de 1964 a Caracas.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 29 de setembre de 1894 neix a Valladolid (Campiña del Pisuerga) el mestre i periodista anarquista Miguel Campuzano García
En 1924 s'encarregarà de portar l'Escola Racionalista de la Institució Horaciana de Cultura de Sant Feliu de Guíxols
Durant la guerra col·laborà en el diari CNT Gerona, on en l'edició del 28 de juliol de 1937 considerà en un article que organitzar colònies escolars d'estiu "en los momentos actuales las considero inoportunas e inmorales"
Miguel Campuzano García: El 29 de setembre de 1894 neix a Valladolid (Campiña del Pisuerga, Castella la Vella) --alguna font diu equivocadament el 19 de setembre d'aquell any-- el mestre i periodista anarquista Miguel Campuzano García. Fill d'un republicà federal, que es considerava ateu, ell també s'interessà per l'ateisme.
Va fer estudis a la seva ciutat natal i abans de fer els 18 anys aconseguí un títol que l'habilità per exercir l'ensenyament.
En 1913 va obrir una escola a Valladolid («La Ilustración»), tancada un any després davant l'oposició clerical, fet pel qual va abandonar la ciutat.
Durant els deu anys següents exercí l'ensenyament arreu l'Estat espanyol, alhora que prenia consciència dels problemes socials.
En 1923 va treballar amb Gaston Leval a l'Escola Racionalista de Vigo (Rias Baixas, Vigo, Galícia) i l'any següent, ja completament partidari de les idees anarquistes, s'encarregarà de portar l'Escola Racionalista de la Institució Horaciana de Cultura de Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà) a proposta de la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT). de la que serà nomenat director l'octubre de 1925. Un lunes de desembre d'aquest any es casà pel civil amb Consuelo Martínez, la seva primera companya. Al amb prohibició dels sindicats de la CNT, en 1929 la junta de l'escola va fer dimitir la mestra anarquista Antonia Maymón i a Campuzano,
En 1929 regentarà l'Escola Racionalista «El Cabanyal» a València (l'Horta de València, País Valencià), convertit en abanderat de les innovacions pedagògiques llibertàries.
Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera va rebutjar els oferiments de la reaccionària Unión Patriótica que volgué enrolar-lo en els seus quadres pedagògics.
Després d'un temps a l'hexàgon francès, en 1930 vivia a Arcos de Jalón (Arcos de Jalón, Soria, Castella la Vella), on participà en un míting i sol·licità llicència de pesca fluvial el setembre de 1930. Perseguides sempre les innovacions pedagògiques --fou detingut com a «anarquista perillós» a finals de la Dictadura--.
Durant el període republicà va dirigir l'«Escola Ateneu» de Mataró (Baix Maresme), fundada pel Sindicat del Vidre de la CNT i per Joan Peiró, en el portaveu de la qual (Albada) col·laborà amb articles didàctics i pedagògics. L'escola comptava amb tres grups escolars i onze professores i professors. Hi treballà fins a la Retirada republicana de febrer de 1939, La regència de l'escola la compartí amb la mestra Antonia Maymón. En la revista Albada coincidí amb Germinal Esgleas, Espartaco Figols i Harmonia Dalmau.
En el debat que a vegades hi havia en els medis llibertaris d'aquells anys, on hi havia qui se mostrava contrari alo títols oficiales, ell recomanà l'obtenció del diploma de la Normal, el mateix que ell tenia, com a garantia d'estabilitat en caso de conflicte [Suplemento de La Revista Blanca, número 291, Barcelona, 1934] i una manera de legalitzar escoles sindicals.
En 1936 s'integrà en la creada aleshores Federación Nacional de Sindicatos de Enseñanza de CNT i, ja en la guerra, en la Federació Regional d'Escoles Racionalistes. L'octubre d'aquell any va ser vocal del creat aleshores Sindicat de Professions Liberals de Federació Local de la CNT-AIT de Mataró.
Durant la guerra col·laborà en el diari CNT Gerona, on en l'edició del 28 de juliol de 1937 considerà en un article que organitzar colònies escolars d'estiu "en los momentos actuales las considero inoportunas e inmorales".
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i a Banyuls de la Marenda (Albera marítima, Costa Vermella, Rosselló) va encarregar-se d'una colònia infantil.
En 1940 es va poder traslladar a Santo Domingo, on va col·laborar en Democracia.
En 1943 es va instal·lar a Caracas (Veneçuela) i després de recuperar-se d'una crisi de paludisme que gairebé el porta a la tomba, comença una nova etapa vital fonamentada en el periodisme professional: redactor d'El País (1943-1948) i d'Últimas Noticias (1948-1958).
Després participarà en la fundació de La República, on treballarà fins a la seva mort.
A Veneçuela va participar activament en el món llibertari i en 1946 es mostrà favorable a la Confederació Nacional del Treball de l'Interior (Subcomitè Nacional CNT en l'Exterior) i va fer costat la Subdelegació de la CNT veneçolana.
En 1963 li va ser concedit el Premi Nacional de Periodisme pel Ministeri d'Educació Pública de Veneçuela i també es va crear una biblioteca amb el seu nom.
Fent servir diversos pseudònims (Luz de Castilla, Araceli, Fernando Martorell, Fermín Pinardell, Modesto Educador, Amador de la Paz, i algun altre), va escriure en nombroses publicacions llibertàries i afins, com ara Acción y Cultura, Acción Social Obrera, Albada, Butlletí de la Societat Ateneu Popular de Mataró, CNT, Cultura Ferroviaria, Llibertat, El Luchador, El Pueblo, La Revista Blanca, Solidaridad, Solidaridad Obrera, La Tierra, Voluntad i altres.
És autor de l'obreta, publicada en «La Novela Ideal» de l'editorial barcelonesa de «La Revista Blanca», Armonía (1927).
La seva segona companya fou la mestra anarquista Harmonia Dalmau Arroyo, que escrivia a la revista naturista valenciana Helios, filla d'anarquistes, que conegué en 1928. La parella va tenir un fill i dues filles, Artorix, Acracia i Freya, la qual va morir a Mataró en 1932. El sepeli de la nena Freya, al que hi van participar dues-centes criatures i un nombrós nombre de gent adulta, "constituyó una vigorosa afirmación de librepesamiento" [El Luchador, núm. 66 (8 d'abril de 1932), p. 2].
Miguel Campuzano García va morir el 24 de setembre de 1964 a Caracas (Veneçuela).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada