Berthe Suzanne Fabert o Faber

Berthe Fabert i Eugène Guillot (1960) [Col·lecció Charles Tella]

 

Ampliació de la biografia de l'anarquista Berthe Suzanne Fabert o Faber, publicada el 29 de setembre de 2016. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de setembre de 1895 neix a la zona d'Esbly i de Meaux (Seine et Marne) la militant anarquista i anarcosindicalista Berthe Suzanne Fabert o Faber 

Berthe Suzanne Fabert o Faber: El 29 de setembre de 1895 neix a la zona d'Esbly i de Meaux (Seine et Marne, Illa de França) la militant anarquista i anarcosindicalista Berthe Suzanne Fabert o Faber, també coneguda com Berthe Fabert-Guillot.  

Durant els anys vint del segle XX va ser la companya del destacat anarquista Severin Férandel amb qui porta, fins el 1928 quan la parella va ser substituïda per Nicolas Faucier, la Llibreria Internacional Anarquista, al núm. 27 del carrer des Prairies (Paris XXe arr.).   

En 1927 fou la responsable de les subscripcions i de la tresoreria de la nova època del periòdic en llengua castellana Acción, publicat a París (Illa de França) entre desembre de 1927 i gener de 1928, amb l'adreça de la Llibreria Internacional Anarquista, i que va ser prohibit des del seu primer número arran de la publicació d'un article on hi havia una mena de crida a l'execució dels reis d'Espanya.  

Després de la marxa a Mèxic de Férandel, es lligà sentimentalment al militant anarquista Francisco Ascaso Abadía, aleshores refugiat a París, i s'instal·la amb ell a Lió (Liyonés, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).  

Després de l'expulsió d'Ascaso, marxà amb ell cap a Alemanya i a Brussel·les (Région de Bruxelles-Capitale, Bèlgica), on restaren fins el 1931, any que la parella es traslladà al Principat de Catalunya arran de la proclamació de la República.  

Després de la mort en combat d'Ascaso el juliol de 1936 durant la resposta armada contra l'aixecament militar feixista a Barcelona, conegué a la ciutat l'objector de consciència francès Eugène Léon Guillot (Jacques Salies), qui esdevingué el seu nou company. 

Durant els primers mesos de la guerra aconseguí feina de traductora del francès al castellà i d'aquesta llengua a la francesa per a les autoritats de la República Espanyola a la frontera del Portús (Baix Vallespir, Vallespir) i allotjant-se a l'Hotel Balneari Els Banys de la Mercè (Albera, Capmany, Alt Empordà), al peu de la carretera N-II.  

Ja a les portes de l'ocupació militar franquista de tot el Principat de Catalunya, en una carta enviada a Emilienne Morin, viuda de Durruti, que es publicà al periòdic SIA (edició del 29 de desembre de 1938), ella descriu la situació a Barcelona en aquests termes: "Mon travail absorbe la plus grande partie de mon temps, sans compter les heures interminables de queue devant les boutiques presque toujours vides. Et puis je suis obligée de marcher beaucoup, les tramways et autobus étant très rares, faute de courant électrique et de combustible. En arrivant très tard à la maison, je dois vaquer à mes occupations, sans lumière, sans gaz pour préparer nos maigres repas. Je dois aussi m'occuper des pauvres gosses de ma voisine ; leur père est mort au début de la guerre et leur mère, épuisée par le chagrin, le travail et les privations, est minée par la tuberculose ; ses jours sont comptés. Ce sont trois beaux enfants, deux petites filles et un garçonnet, très intelligents, et gais malgré la maigre pitance quotidienne, malgré l'atmosphère de terreur qui règne à Barcelone… S'ils ne meurent pas tout à fait de faim, c'est grâce aux colis que je reçois de Paris. Il faudrait des milliers de colis semblables pour secourir tous les gosses affamés de Barcelone. Tâchez donc, vous tous camarades de Paris, de recueillir le plus de vivres possibles pour nos enfants."  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, Berthe et Eugène passà la frontera del Pirineu Oriental.  

El 15 de març de 1939, arran d'un escorcoll a la seu de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a París, va ser interrogada per la policia: aleshores viva amb la seva germana, Madame Barrié, al número 170 del carrer París de Vincennes (Val-de-Marne, Illa de França) i la policia la qualificà com a «secretària de relacions internacionals a Barcelona».  

En aquesta època s'encarregà de procurar documentació falsa als refugiats de nacionalitat espanyola, com ara José García Tella i família.  

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista, visqué amb el seu company sota falsa identitat a causa de la insubmissió d'Eugène Guillot i perquè estaven buscats per la policia.  

Després de l'Alliberament, milità a París i fou una de les animadores del grup anarquista «Amis de Sébastien Faure».  

La parella vivia al número 9 de la plaça Émile Landrin de París, on ella treballava de conserge.  

Quan arribà a la jubilació, les autoritats cessaren de perseguir-la i la parella s'establí a Esbly (Illa de França), alhora que regularitzaren la seva situació matrimonial en 1962, després que ell recuperà la seva identitat de Guillot. Berthe agafà el nom de Fabert-Guillot.  

Encara en 1975 mantenia diverses militàncies llibertàries i pacifistes, com ara el moviment d'insubmissió al servei militar obligatori, i amb Eugène molts dissabtes a la tarda els passava a la seu de la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exil de París, a la Rue dels Vignoles, on entre militants coneguts i membres de l'Equip Jovenívol Cenetista, la parella feia també tertúlia amb l'insubmís empordanès i exiliat aleshores Miquel-Dídac Piñero, col·laborador de Le Combat Syndicaliste. Resulta que durant la seva feina a la frontera del Portús en 1936, Berthe havia conegut en Coris, militant anarquista de Palafrugell (Baix Empordà) i també amic de Piñero, que havia estat destacat a tasques frontereres. 

En 1978, després de la mort del seu company, es retirà en una llar de jubilats fins la seva mort a finals de 1983.  

Fonts: https://maitron.fr/spip.php?article154430, notice FABERT GUILLOT Berthe, Suzanne [souvent orthographiée Faber] par Jean Maitron, notice complétée par Rolf Dupuy et Marianne Enckell, version mise en ligne le 11 avril 2014, dernière modification le 11 novembre 2017. Anarcoefemèrides (29 setembre),