Necrològica de Martí Salvador Massa apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 12 d'abril de 1988
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 7 de setembre de 1910 neix a Santa Cristina d'Aro l'anarquista i anarcosindicalista Martí Salvador Massa
Milità en les Joventuts Llibertàries de Calonge i durant la Guerra Civil lluità al front com a milicià en la «Columna Durruti»
Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió al camp de concentració de Vernet d'Arièja, establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
A l'exili s'instal·là amb la seva companya a Tuïr i morí el 17 de juny de 1987 a la Clínica Saint-Pierre de Perpinyà
Martí Salvador Massa: El 7 de setembre de 1910 neix a Santa Cristina d'Aro (Vall d'Aro, Baix Empordà) l'anarquista i anarcosindicalista Martí Salvador Massa. El seu pare es deia Miquel Salvador i la seva mare, Llúcia Massa.
Des de molt jove milità en les Joventuts Llibertàries de Calonge (Gavarres mar, Baix Empordà).
Durant la Guerra Civil lluità al front com a milicià en la «Columna Durruti» i, després de la militarització, en la 26 Divisió.
Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baix Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alt Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Conflent, Conflent) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Tuïr (els Aspres, Rosselló) i milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treballen l'Exili i després transformat en Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT d'aquesta població rossellonesa fins a la seva mort. La seva companya fou Lluïsa Altafulla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada