Manuel Magro Merodio

Necrològica de Manuel Magro Merodio apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 20 de setembre de 1956

El 15 d'agost de 2020 es va publicar que l'anarcosindicalista Manuel Magro Merodio morí a Mâçon el 15 d'agost de 1956 i que havia nascut en 1902 en un municipi d'Aragó. Ara tenim dades exactes: El 17 de setembre de 1902 neix a Alhama d'Aragó i morí a Mâçon el 25 d'agost de 1956 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 17 de setembre de 1902 neix a Alhama d'Aragó (Comunidad de Calatayud) l'anarcosindicalista Manuel Magro Merodio 

Entre el 28 d'octubre de 1937 i fins a l'ocupació de la ciutat per les tropes franquistes el 3 d'abril de 1938, quan l'ocupació militar franquista, va ser alcalde de Lleida per la CNT-AIT  

Refugiat a Barcelona, en el decurs de la Retirada de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Manuel Magro Merodio: El 17 de setembre de 1902 neix a Alhama d'Aragó (Comunidad de Calatayud, Saragossa, Aragó) l'anarcosindicalista Manuel Magro Merodio. El seu pare es deia Manuel Magro i la seva mare, Antonia Merodio. Quan era infant va ser afectat per una paràlisi.  

Sastre de professió, de ben jovenet començà a militar en el moviment llibertari.  

A principis dels anys vint del segle XX s'establí a Lleida (Segrià, Terres de Ponent).   

En 1933 era responsable del Comitè Pro Presos de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Lleida i col·laborà en Tierra y Libertad.   

Militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), a començaments de la revolució col·lectivista autogestionària va ser nomenat director del periòdic lleidatà Acracia (1936-1937), que s'oposà a l'entrada la CNT-AIT en el Govern de la República Espanyola en 1936, cosa que originà enemistats i injúries amb ell entre sectors cenetistes partidaris de la col·laboració amb el govern de Largo Caballero. En 1933 surt Acracia. Semanario Anarquista, que en 1936 canvia el subtítol: Órgano de la CNT de Lérida i també Órgano Diario de la CNT y de la FAI en Lérida. A partir de l'època 2 (1936) és diari. Durant la guerra, l'anarquista Ramon Bou Canalda fou un dels redactors del periòdic. L'anarquista Diego Franco Cazorla (Amador Franco) en va ser un dels col·laboradors.   

També formà part de la directiva de l'Ateneu Llibertari de Lleida, fundat el 28 de març de 1937.   

Entre el 28 d'octubre de 1937 i fins a l'ocupació de la ciutat per les tropes franquistes el 3 d'abril de 1938, va ser alcalde de Lleida. Durant l'ofensiva militar franquista sobre Lleida, el 29 de març de 1938 havia format com a resistència antifeixista, amb quatre regidors del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), un comitè municipal permanent.   

Refugiat a Barcelona, en el decurs de la Retirada de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.   

Milità fins a la seva defunció en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Mâcon (Saône-et-Loire, Borgonya - Franc Comtat).  

Vidu de María Vera Jové, la seva companya fou Palmira Vilaró.  

Manuel Magro Merodio va morir el 25 d'agost --algunes fonts citen erròniament el 15 d'agost-- de 1956 al seu domicili de Mâçon.