Domingo Tirado Benedí

Domingo Tirado Benedí

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 17 de setembre --alguns citen el 7 de setembre-- de 1898 neix a Carenas (Comunidad de Calatayud) el pedagog llibertari, i en 1924 marxista  bolxevic, Domingo Tirado Benedí 

En 1938 va ser mobilitzat fins que en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, amb els seus companys de batalló passà la frontera del Pirineu Oriental i patí un breu temps el camp de concentració de Liuron de Droma, establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després s'establí a Mèxic 

Domingo Tirado Benedí: El 17 de setembre --alguns citen el 7 de setembre-- de 1898 neix a Carenas (Comunidad de Calatayud, Saragossa, Aragó) el pedagog llibertari, i després marxista, Domingo Tirado Benedí. Fill d'una família agricultors, visqué la major part de la seva infància i joventut a Campillo de Aragón (Comunidad de Calatayud, Molina de Aragón, Saragossa, Aragó), on sempre va afirmar haver nascut.  

Estudià al seminari de Tarazona (Comarca de Tarazona y el Moncayo, Saragossa, Aragó), on aprengué gramàtica, llatí i grec, llegues que llegia i traduïa amb desimboltura, a més de l'alemany, l'anglès i diverses llengües romàniques.  

Deixà la carrera eclesiàstica i entre 1913 i 1917 estudià magisteri a l'Escola Normal de Mestres de Saragossa (Saragossa, Aragó), encara que no es va treure el títol de mestre fins, per qüestions econòmiques, fins el 25 de setembre de 1925.  

Després d'acabar la carrera es traslladà a València (l'Horta de València, País Valencià), on milità en el moviment llibertari i col·laborà en la seva premsa: Solidaridad Obrera de València (1922), Páginas Libres de Sevilla (1923) i Solidaridad Obrera de Barcelona (1923-1924).  

En 1924 se passà al marxisme bolxevic, formà part del grup editor de La Batalla i va escriure Por qué me convertí al comunisme.  

Més tard va fer de mestre rural a diferents poblacions. Cubillejo (Mambrillas de Lara, La Demanda y Pinares, Burgos, Castella la Vella), Biota (Comarca Zinco Billas, Saragossa, Aragó), Campillo de Aragón, Burgos (Alfoz de Burgos, Burgos, Castilla la Vella) i Zinco Billas (Comarca Zinco Billas, Saragossa, Aragó).  

En 1928 es casà amb Sotera Lázaro Alonso.  

En aquesta època col·laborà en el periòdic El Magisterio Español.  

En 1930 fundà la Cooperativa Pedagògica Espanyola, que no reeixí.  

Durant els anys republicans l'aspecte pedagògic predominà sobre l'aspecte polític.  

En 1934 aprova per oposició una plaça d'inspector i l'any següent va ser destinat a la Vall d'Aran (Gascunya, Occitània).  

En 1936 col·laborà en el Diccionario de Pedagogía Labor (1936), de Luis Sánchez Sarto.  

Durant la Guerra Civil dirigí una colònia escolar a l'àrea de Barcelona i estigué afiliat al Sindicat d'Ensenyament de la Unió General de Treballadors (UGT), formant part del comitè directiu de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament ugetista, i col·laborà per a la seva revista Trabajadores de la Enseñanza.  

En 1938 va ser mobilitzat fins que en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, amb els seus companys de batalló passà la frontera del Pirineu Oriental i patí un breu temps el camp de concentració de Liuron de Droma, establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Finalment, aconseguí embarcar amb la seva companya i els seus fills Antonio i Luis al port de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) en el vapor Mexique cap a Mèxic, on arribà el 27 de juliol de 1939 al port de Veracruz (Veracruz, Mèxic).  

Durant una temporada fou professor d'anglès a l'InstitutLuis Vives, fundat per exiliats de nacionalitat espanyola, i fou secretari general del Comitè Directiu de l'Agrupació de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) a Mèxic, vinculat al sector de la UGT seguidor de Juan Negrín López i Julio Álvarez de Vayo en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que més endavant donà pas a Unión Socialista Espanyola (USE).  

En 1942 obtingué la nacionalitat mexicana i s'integrà amb un gran èxit en el sistema educatiu mexicà: catedràtic de l'EscolaNacional de Mestres i del Conservatori Nacional de Música, professor de l'Escola Normal de Mestres i de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, supervisor d'ensenyament superior d'EscolesNormals de la Secretaria d'Educació Pública, membre del Consell de la Direcció General de l'Ensenyament, traductor de nombroses obres de pedagogia per a l'Editorial UTEHA (Henry Bonnet, Bruniquel, Murray Butler, B. Conddliffe, H. Harte, Hans Kelsen, George Kerschensteiner, Perkins, A. Rude, Skinner, Varrón, Weinberg, Wheele, W. Witzke, etc.), traductor emèrit de la UNESCO i altres.  

Fou un dels promotors de la Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum Mexicana.  

En 1966 es retirà.  

És autor de nombroses obres pedagògiques, com ara La ciencia de la educación (1940, 1953 i 1958, amb Santiago Hernández Ruiz), Cooperativas, talleres, huertos y granjas escolares (1940), Cómo enseñar la aritmética y la geometría (1944), Métodos de educación y de enseñanza (1945), Problemas de la educación escolar (1945), Psicotecnia de la educación (1946 i 1957), La escuela en acción. Desarrollo íntegro en conocimientos y actividades el programa oficial vigente del sexto año de la escuela primaria (1948, amb altres), Juan Enrique Pestalozzi. Cómo Gertrudis enseña a sus hijos (1955), Problemas de la educación mexicana (1955), La enseñanza de las ciencias de la naturaleza (1958), El problema de los fines generales de la educación y de la enseñanza (1960), Sociología de la educación (1962), Antología pedagógica de San Agustín (1963), Técnica de la investigación pedagógica (1967), El Educador (1968), entre d'altres.  

Domingo Tirado Benedí va morir l'1 de gener de 1971 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic).  

Des de 1981 una escola de la Ciutat de Mèxic porta el seu nom.