Josep Viusà i Camps

Necrològica de Josep Viusà Camps apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 17 de maig de 1981

 

El 19 de març de 2017 es va publicar que "el 19 de març de 1981 mor a Aush (Gers, Gascunya, Migdia Pirineus, Occitània) l'anarcosindicalista Josep Viusà i Camps. Havia nascut en 1907 a Figueres." Ara tenim totes les dades: el 19 de setembre de 1907 neix a Figueres (la Garriga, Alt Empordà) l'anarcosindicalista Josep Viusà i Camps. I morí el 19 de març de 1981 mor a Aush. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 19 de setembre de 1907 neix a Figueres (la Garriga, Alt Empordà) l'anarcosindicalista Josep Viusà i Camps 

Membre del primer Comitè Antifeixista de l'Alt Empordà l'agost de 1936, fou entre el 16 d'octubre de 1936 i el 25 de maig de 1937 alcalde president de Figueres per la CNT-AIT. Dirigí el setmanari cenetista Vibraciones   

Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a un dels camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, En el seu cas al de Sant Cebrià de Rosselló 

Josep Viusà i Camps: El 19 de setembre de 1907 neix a Figueres (la Garriga, Alt Empordà) l'anarcosindicalista Josep Viusà i Camps --a vegades citat erròniament com Viusas--. El seu pare es deia Pere Viusà, botiguer, i la seva mare, Carme Camps.  

Comptable de professió, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). 

Durant els anys republicans fou membre de la redacció del periòdic Avant...! i des de 1935 fou president de la Penya Alegre, un centre excursionista i esportiu de Figueres.  

El juliol de 1936 fou un dels creadors del Comitè Antifeixista local. 

El 8 d'agost de 1936 es reuneix a la ciutat de Figueres per primera vegada el Comitè Antifeixista de l'Alt Empordà. Hi participa per Figueres la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i la CNT-AIT. El 8 d'agost de 1936 es reuneix a la ciutat de Figueres per primera vegada el Comitè Antifeixista de l'Alt Empordà. A Figueres es formà un comitè antifeixista paritari local des del 21 de juliol, amb tres representants del POUM: Joan Carreras i Salleras, Pere Ballostes i Vilanova i i un altre; tres per la CNT-AIT: Antoni Orts i Elié, Josep Viusà i Camps i el jornaler Jaume Buxeda i Rita, i tres que tot seguit militarien al PSUC: Joan Saba i Jou, Joaquim Clos Reig i Josep Colom Artigas. Aquest composició no durà gaire, ja que Andreu Maureta substituí Clos i els tres representant de la CNT-AIT l'abandonaren. Es formà un comitè de guerra, que controla el castell de Sant Ferran, amb Antoni Orts representant la CNT-AIT. D'aquesta manera a Figueres actuen dos comitès diferents, el polític i el político-militar.  

Entre el 16 d'octubre de 1936 i el 25 de maig de 1937, fou alcalde president de Figueres per la CNT-AIT  --l'alcalde més jove que ha tingut el municipi, 29 anys--, elegit per aclamació.  

El desembre de 1936, amb Vicenç Soler, de la CNT-AIT de Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà) i secretari general del Comitè Antifeixista de l'Alt Empordà, intentaren crear, sense èxit, una Oficina d'Intercanvi a instàncies del Comitè de Relacions de Camperols de la CNT-AIT a Figures.  

També fou membre, amb altres dos companys confederals, del Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU) i director del setmanari de la CNT-AIT de l'Alt Empordà Vibraciones, editat a Figueres en 1937 (en 1976 en sortí un número clandestí i fa uns anys una nova sèrie).  

El 25 de maig de 1937 va ser substituït pel farmacèutic d'ERC i iniciador de la matemàtica de la història Alexandre Deulofeu i Torres (L'Armentera, 20/09/1903-Figueres, 27/09/1978). 

En 1938 es va incorporar en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (antiga «Columna Durruti») al front del Segre com a comissari de Batalló. 

Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a un dels camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, En el seu cas al de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, plana de Rosselló, Rosselló).  

Més tard residí una bona temporada a Briançon (Alts Alps, Provença Alps, Occitània). 

Durant l'Ocupació alemanya treballà al bosc i a l'agricultura a Lo Casterar e Verdusan (Gers, Migdia Pirineu, Occitània), on havia pogut reunir-se amb la seva família, essent molestat en diverses ocasions per la policia de Vichy i, finalment, fou internat als camp de concentració de Noé (Alta Garona, Occitània) i al Fort du Hâ, a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània). 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Aush, on en 1945 fou secretari departamental del Gers de la CNT-AIT en l'Exili i 1946 de la cenetista Federació Comarcal de l'Alt Empordà en l'Exili.  

Organitzà una cooperativa de construcció fins que trobà feina de comptable. 

Josep Viusà Camps va morir sobtadament el 19 de març de 1981 al seu domicili d'Aush. 

Si vols saber més: 

[http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/271382/371916]