Antonio Mirón Bosque

Necrològica d'Antonio Mirón Bosque apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 3 d'agost de 1975

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 19 de setembre de 1894 neix a Alcoleya de Zinca (Cinca Meya) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Mirón Bosque 

Militant de la CNT-AIT i destacat col·lectivista del camp, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Antonio Mirón Bosque: El 19 de setembre de 1894 neix a Alcoleya de Zinca (Cinca Meya, Osca, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Mirón Bosque. El seu pare es deia Antonio Mirón i la seva mare, María Bosque.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) del seu poble natal, des del primer moment de la revolució col·lectivista autogestió fou un dels principals animadors de la col·lectivitat agrícola local.  

Per això mateix en l'estiu de 1937 quan l'ofensiva contrarevolucionària de les tropes stalinistes al servei del govern republicà burgès de Negrín i comandades per Enrique Líster Forján contra el Govern d'Aragó i les col·lectivitats, va ser detingut i empresonat per torturadors stalinistes que el maltractaren moral i físicament, tancant-lo després a Balbastro (Semontano de Balbastro, Osca, Aragó), però aconseguí evadir-se i passar al principat de Catalunya. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

En 1947 s'establí a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), on milità en el Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili. La seva companya fou Dolores Abad.  

Malalt des de 1950, Antonio Mirón Bosque va morir el 20 de març --algunes fonts citen erròniament el 21 de març-- de 1975 al seu domicili de Perpinyà i va ser inhumat l'endemà al cementiri del barri on vivia d'aquesta ciutat, el de Sant Galderic.  

Deixà dit a la seva família que en l'esquela a la premsa llibertària s'hi fes constar que des del moment d'afiliar-se a la CNT mai havia format part de cap de les diverses escissions que hi havia hagut en aquesta organització obrera. Cosa que va fer constar el secretari de Perpinyà, Vicenç Soler, exiliat de Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà), veí seu al barri de Sant Galderic i militant també de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), en l'esquela.