José Ainoza Vilas

Necrològica de José Ainoza Vilas apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 18 de març de 1962

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 de setembre de 1907 neix a Vallobar (Baix Cinca) l'anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista José Ainoza Vilas 

Milicià de primera hora, militant de la CNT-AIT i destacat col·lectivista al Baix Cinca, després d'aconseguir sortir del camp de concentració de la República Espanyola per insubmís a l'Exèrcit Popular, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental en mig de la massa de gent refugiada 

José Ainoza Vilas: El 30 de setembre de 1907 neix a Vallobar (Baix Cinca, Osca, Aragó) l'anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista José Ainoza Vilas --el segon llinatge a vegades citat erròniament com Belas. El seu pare es deia Manuel Ainoza i la seva mare, Cristina Vilas. Pastor en l'adolescència, no pogué fer estudis i restà analfabet.  

Ben aviat es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) del seu poble natal.  

En 1932 col·laborà econòmicament en el suport de Solidaridad Obrera.  

En 1933 restà empresonat set mesos a la presó d'Uesca (Plana de Uesca, Osca, Aragó,).  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 participà en la resistència i s'integrà com a milicià en la «Columna Durruti».  

Després de la militarització de les milícies confederals, retornà a rereguarda i fou responsable ramader de la col·lectivitat agrícola de Vallobar.  

En 1938, quan la caiguda d'Aragó, aconseguí passar el ramat de Vallobar (12.000 ovelles) al Principat de Catalunya. Detingut pel Govern de la República Espanyola, restà empresonat --alguna font apunta que a causa del seu antimilitarisme i que no es va voler integrar en el Regiment d'Artilleria Lleugera 9 --a Catalunya en un camp de concentració republicà fins a finals de gener de 1939. 

Havent aconseguit sortir del camp de concentració de la República Espanyola per insubmís a l'Exèrcit Popular, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental en mig de la massa de gent refugiada.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i treballà de pintor en la construcció. La seva companya fou Andresa Begué, amb qui tingué un infant.  

José Ainoza Vilas va morir el 12 de febrer de 1962 a l'Hospital de Bordèu víctima d'un accident laboral en l'empresa «Chantiers de la Gironda» i va ser enterrat tres dies després. El seu germà Francisco Ainoza Vilas també va ser militant llibertari.