Joaquim Gil Mir

Necrològica de Joaquim Gil Mir apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 19 de juliol de 1980

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 19 de setembre de 1915 neix a Barcelona  l'anarquista i anarcosindicalista Joaquim Gil Mir 

Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier   

Joaquim Gil Mir: El 19 de setembre de 1915 neix a Barcelona --algunes fonts citen erròniament Vilaller (Alt Ribagorça)-- l'anarquista i anarcosindicalista Joaquim Gil Mir. El seu pare es deia Ramon Gil i la seva mare, Joaquina Mir.  

Durant els anys trenta del segle XX fou membre, amb Joaquim Andreu Pastor i altres militants, del grup anarquista «Los Anónimos» a Barcelona.  

Durant la Guerra Civil lluita en la «Columna Durruti», després 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, i va ser ferit al front en diverses ocasions. 

Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.   

Posteriorment participà en la Resistència contra l'ocupació nazi i es refugià a casa de l'anarcosindicalista Martín Arnal Mur.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) a Galhac (Tarn, Occitània) i va ser delegat del departament del Tarn en la Lliga de Mutilats i Invàlids de la Guerra d'Espanya. En el decurs de la guerra i l'exili va ser operat en 29 ocasions a causa de les ferides en combats del front.  

Entre 1947 i 1950, a Galhac, va estar especialment lligat amb l'escultor Fernando Gamundi Oliveros, amb qui havia combatut en la 26 Divisió.  

Després de la mort del dictador Francisco Franco, realitzà diversos viatges a Barcelona, on va fer costat econòmic la CNT-AIT durant la seva reorganització, especialment durant la gran vaga barcelonina de benzineres. La seva companya fou Eugenia Cascón Oyarbide. Joaquim Gil Mir va morir el 18 de juny de 1980 a Galhac i va ser inhumat al cementiri local.  

Després de la seva mort, el seu amic Fernando Gamundi Oliveros li va fer l'escultura Quijote de la Mancha montando su caballo Rocinante, que havia de ser col·locada en la seva tomba, però, la seva família, per raons de seguretat de l'obra, hi renuncià.