Albert Balagué Martí

Albert Balagué Martí (ca. 1998)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 19 de setembre de 1919 neix a Barcelona l'anarquista, anarcosindicalista, esperantista i francmaçó Albert Balagué Martí. Fill d'una família llibertària i francmaçona 

El 21 de febrer de 1939, camí de l'exili, passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental però enxarpat per la Gendarmeria va ser internat al camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Allà rebé la notícia que son avi Martí Martí Benaijes havia estat assassinat per les tropes franquistes el 23 de març de 1939 al seu llit d'hospital 

Albert Balagué Martí: El 19 de setembre --algunes fonts citen erròniament el 28 de desembre-- de 1919 neix a Barcelona l'anarquista, anarcosindicalista, esperantista i francmaçó Albert Balagué Martí. El seu pare es deia Àngel Balagué i la seva mare, Palmira Martí. Fill d'una família llibertària i francmaçona --el seu avi matern, Martí Martí Benaijes (nascut en 1850), es va iniciar a la Francmaçoneria i va pertànyer a la Lògia «Lealtad», fundada a Barcelona amb el número 47 del Gran Orient Nacional d'Espanya (GONE); en 1873, núm. 78 del Gran Orient Lusità Unit (GOLU); en 1878. núm.16 del Gran Orient d'Espanya (GODE); en 1890, núm. 6 del Gran Orient Espanyol (GOE), dissolta en 1896 i reorganitzada en 1902 en el GOE, i anarquista, que posà el simbòlic nom de Palmira a la seva filla mentre el seu nom simbòlic maçònic fou García Vao (consta que al cap de 16 anys de la seva iniciació tenia el grau 18è del Ritu Escocès Antic i Acceptat, de Príncep de Jerusalem). El seu pare fou un destacat militant de les Joventuts Radicals. I els seus oncles Manuel (dit Ascaso) i Jaume, destacats anarquistes.  

Quan tenia 15 anys entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i el juliol de 1936 participà en els combats a la caserna de les Drassanes de Barcelona contra el feixisme.  

Enrolat com a milicià en la confederal «Columna Libertad», l'agost de 1936 participà en els combats de Talavera de la Reina (Toledo, Castella la Nova) i al front de Madrid (Madrid, Castella la Nova). Ferit en una cama, va ser ingressat a l'Hospital de les Brigades Internacionals de Tarazona de la Mancha (Mancha del Júcar, Albacete, La Mancha) i posteriorment, encara convalescent, va ser enviat al camp d'aviació on l'escriptor André Malraux era el comandant i amb qui va fer amistat.  

També esdevingué amic del dirigent stalinista Andreu Marty --antic anarquista i francmaçó de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló)--, màxim responsable de la formació de les Brigades Internacionals a Albacete, i de Corniglion Moliner, futur membre destacat de la Resistència francesa.  

El desembre de 1936 demanà la seva incorporació a les Brigades Internacionals i va ser destinat a la 13 Brigada Internacional «Dombrowsky», amb qui participà en les batalles de Guadalajara (La Alcarria, Guadalajara, Castella la Nova), Brunete (Comunidad Metropolitana de Madrid, Madrid, Castella la Nova) i Teruel (Comunidad de Teruel, Terol, Aragó) i en l'ofensiva sobre l'Ebre, on va ser novament ferit.  

El 21 de febrer de 1939, camí de l'exili, passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental però enxarpat per la Gendarmeria va ser internat al camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Allà rebé la notícia que son avi Martí Martí havia estat assassinat per les tropes franquistes el 23 de març de 1939 al seu llit d'hospital.  

Quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista s'integrà en el XI Regiment d'Infanteria de la Legió Estrangera, ben igual que molts altres refugiats espanyols, i participà en els combats contra els alemanys de maig i de juny de 1940.  

A prop de Verdun (Meuse, Lorena, Gran Est), el juny de 1940, va caure presoner dels alemanys, però aconseguí fugir, encara que va ser novament capturat a Nancy (Meurthe-et-Moselle, Lorena, gran Est) i internat a l'Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf (Baixa Àustria, Àustria).  

El 28 de novembre de 1941 va ser traslladat, sota la matrícula 4.504, al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), on restà fins l'alliberament d'aquest per soldats nor-americans el 5 de maig de 1945 i portat a París (Illa de França).  

Tot seguit s'instal·là a Nimes (Gard, Occitània), on milità en la Unió Racionalista (UR), en Ciutadans del Món (CM) i en la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP).  

En 1953 es va iniciar en la Francmaçoneria en la Lògia «L'Arc-en-Ciel» de la Federació Francesa de l'Ordre Maçònica Mixta Internacional «Le Droit Humain», número 920, a Nimes, i en 1962 s'afilià a la Lògia «L'Écho du Grand Orient».  

A partir de 1967 efectuà diversos viatges al Principat de Catalunya i va fer contactes amb el moviment llibertari amb la finalitat de reorganitzar clandestinament lògies maçòniques.  

Gràcies a complicitats amb l'administració de duanes franceses, pogué passar armes a la Península.  

També organitzà una conferència clandestina de Ciutadans del Món esperantistes en un discret local barceloní que pertanyia a la UNESCO.  

El novembre de 1980, quan la reestructuració de la FEDIP departamental del Gard, va ser nomenat secretari adjunt, al costat del secretari Jean Gonzales.  

Albert Balagué Martí va morir el 3 de juliol de 2000 a l'Hospital «Art et Loisirs» de Nimes i va ser inhumat al cementiri de Rodilhan (Gard, Occitània), població on residia, al costat de les tombes de la seva companya Mercè Llorach i del seu fill Christian, ja finats.