Vicente Sánchez Migallón

Vicente Sánchez i sa companya Miguela

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 14 d'agost de 1915 neix a Manzanares (La Mancha) el militant anarquista Vicente Sánchez Migallón 

Va lluitar en la 43 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. Participà en el front pirinenc de l'Alt Aragó, com la batalla de la Bolsa de Bielsa el 14 d'abril de 1938 i la de l'ofensiva de Balaguer a finals de maig de 1938, però el 9 de juny la seva divisió es va haver de retirar pel pirinenc coll Viejo de Bielsa entrant en territori francès. Solament 411 soldats, acompanyats de 5 infermeres, es quedà a Occitània com a gent refugiada mentre 6.889 soldats van marxar en tren cap al Principat de Catalunya, passant la frontera del Pirineu Oriental per l'estació de Portbou, havent estat aclamats per molta gent a les estacions ferroviàries de Tolosa de Llenguadoc, Narbona i Girona. Després de la batalla de l'Ebre i la el 43 Divisió es replegà pel Principat de Catalunya vers la frontera, entrant, camí de l'exili, al Rosselló per Portbou durant la Retirada republicana de febrer de 1939. Aleshores, fou internat en diversos camps de concentració establerts pel Govern francès del primer ministre Éduard Daladier. Després va formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers 

Vicente Sánchez Migallón: El 14 d'agost de 1915 neix a Manzanares (La Mancha, Ciudad Real, la Manxa) el militant anarquista Vicente Sánchez Migallón. Fill de petits propietaris agrícoles, de ben jovenet es va veure atret per les idees llibertàries i aconseguí una notable cultura autodidacta.  

Afiliat a les Joventuts Llibertàries, en fou secretari a Manzanares.  

Durant la Guerra Civil va lluitar en la 43 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, constituïda el juny de 1937 i comandada des de març de 1938 per Antonio Beltrán Casaña (El Esquinazao), essent a parir d'aleshores de caire stalinista. Participà en el front pirinenc de l'Alt Aragó, com la batalla de la Bolsa de Bielsa (Sobrarb, Osca, Aragó) el 14 d'abril de 1938 i la de l'ofensiva de Balaguer (La Noguera) a finals de maig de 1938, però el 9 de juny es va haver de retirar pel pirinenc coll Viejo de Bielsa entrant en territori francès. Solament 411 soldats, acompanyats de 5 infermeres, es quedà a Occitània com a gent refugiada mentre 6.889 soldats van marxar en tren cap al Principat de Catalunya, passant la frontera del Pirineu Oriental per l'estació de Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), havent estat aclamats per molta gent a les estacions ferroviàries de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), Narbona (Erau, Occitània) i Girona (Gironès). Després de la batalla de l'Ebre i la el 43 Divisió es replegà pel Principat de Catalunya vers la frontera, entrant, camí de l'exili, al Rosselló per Portbou durant la Retirada republicana de febrer de 1939. Aleshores, fou internat en diversos camps de concentració establerts pel Govern francès del primer ministre Éduard Daladier.  

Després va formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) i fou enviat amb una família de pagesos els homes de la qual havien caigut presos dels alemanys als inicis de la Segona Guerra Mundial interimperialista, en 1940.  

Detingut pels ocupants alemanys, va aconseguir fugir i feu contactes amb la Resistència.  

Amb l'Alliberament va participar activament, amb la seva companya, Miguela Martín, en la consolidació de la Colònia de Malalts i Mutilats d'Aymare (Lo Vigan, Òlt, Guiana, Occitània), on va restar sis anys amb la seva família.  

Amb altres membres de la colònia, José Vergara Vicente, la seva companya, Louisette Gefree, i els seus tres infants, Vicente, Miguela i els seus dos infants formaren una nova petita col·lectivitat avícola a Rochefort (Charente Marítim, Poitou-Charentes, Nova Aquitània).  

Va ser un dels animadors de la Federació Local i Sindicat d'Oficis Diversos de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) de Rochefort.  

Vicente Sánchez Migallón va morir el 21 de març de 1993 a La Rochelle (Charente Marítim, Poitou-Charentes, Nova Aquitània).  

Pòstumament, en 2007, es va editar la seva obra La colonia de Aymare (1948-1954). Colectividad libertaria del exilio español en Francia, on relata les seves memòries d'aquesta experiència d'autogestió agrícola.