Mercedes Comaposada
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 14 d'agost de 1901 neix a Barcelona la pedagoga, feminista llibertària, advocada i militant anarquista i anarcosindicalista Mercedes Comaposada Guillén
Impulsora «Mujeres Libres» a Madrid i a Barcelona, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, igual que el seu company, l'escultor Baltasar Lobo Casquero, que 1936 havia format part del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, passa la frontera del Pirineu Oriental i gràcies al contactes artístics i personals de Lobo es va refugiar a París (Illa de França), amb el seu company, sota la protecció de Pablo Picasso
Mercedes Comaposada Guillén: El 14 d'agost de 1901 neix a Barcelona la pedagoga, feminista llibertària, advocada i militant anarquista i anarcosindicalista Mercedes Comaposada Guillén. Filla de José Comaposada, sabater socialista autodidacte, de ben petita viu la militància, tot practicant la solidaritat i conreant-s'hi culturalment, va aprendre mecanografia als 12 anys.
Comença a treballar molt prest com a muntadora de pel·lícules en una empresa de producció cinematogràfica, afiliant-se en el Sindicat d'Espectacles Públics de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona.
Després marxà a Madrid (Madrid, Castella la Nova) per prosseguir estudis, tenint com a mestres Antonio Machado i José Castillejo, dels quals conservarà un gran record.
Quan estudiava Dret, va conèixer Valeriano Orobón Fernández, que l'animarà a fer classes als obrers, que seran poc acollides ja que els homes no volien ser instruïts per dones.
Sensibilitzada per la condició de la dona i les contradiccions de gènere en el propi moviment obrer, es converteix en pedagoga i imparteix cursos a les dones sense instrucció, víctimes de la misèria i el masclisme, amb l'existència des de la prehistòria del patrircat.
De la seva trobada amb Lucía Sánchez Saornil neix la idea de crear un grup específic de dones, dins del moviment llibertari. El col·lectiu «Mujeres Libres» es crea l'abril de 1936 i edita el mes següent la revista del mateix nom, il·lustrada pel seu company, l'escultor anarquista Baltasar Lobo a qui havia conegut en 1933 i i amb qui s'unirà lliurement en 1936..
Quan esclata la revolució col·lectivista autogestionària, el juliol de 1936, torna a Barcelona i s'uneix a altre col·lectiu de dones feministes amb el qual treballa en la creació d'una federació general.
De salut fràgil, prossegueix sense descans la tasca pedagògica malgrat tot durant el conflicte bèl·lic, la participació en «Mujeres Libres» i la col·laboració amb la premsa llibertària.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, igual que el seu company, l'escultor Baltasar Lobo Casquero, que 1936 havia format part del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), passa la frontera del Pirineu Oriental i gràcies al contactes artístics i personals de Lobo es va refugiar a París (Illa de França), amb el seu company, sota la protecció de Pablo Picasso. Així. la parella es va poder establir a París, ocupant el taller abandonat de escultor constructivista askenazi rus Naum Gabo.
Treballarà més tard com a secretària (de Picasso, entre altres), després efectuarà tasques de traducció d'autors castellans (sobretot Lope de Vega) i farà de representant de l'obra artística de Lobo.
Durant els anys 60 i 70 del segle XX milità en «Mujeres Libres» des de París.
Va col·laborar en les publicacions Mujeres Libres (en serà redactora en cap), Ruta, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad i Umbral.
És autora de les obres Esquemas (1937), Las mujeres en nuestra revolución (1937), La ciencia en la mochila (1938), Conversaciones con los artistas españoles de la Escuela de París (1960, sota el pseudònim de Mercedes Guillén), Picasso (1973, també com Mercedes Guillén) i un llibre sobre «Mujeres Libres» que sembla desaparegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada