Umberto Ferrari
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 7 d'agost de 1907 neix a Scandiano (Reggio de l'Emília) l'anarquista i lluitador antifeixista Umberto Ferrari, el nom a vegades citat com Adriano
En 1936 marxà cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, per fer costat la revolució col·lectivista autogestionària i el 27 de setembre d'aquell any s'enrolà com a milicià en la Secció Italiana de la Columna «Ascaso» de la CNT/FAI
Fou assassinat a Barcelona per soldats adscrits al PSUC el 5 de maig de 1937 davant l'Hotel Colón mentre defensava la revolució col·lectivista autogestionària enfront la contrarevolució burgesa
Umberto Ferrari: El 7 d'agost de 1907 neix a Scandiano (Reggio de l'Emília, Emília-Romanya) l'anarquista i lluitador antifeixista Umberto Ferrari --el nom a vegades citat com Adriano--. El seu pare es deia Luigi Ferrari i la seva mare, Lucia Malagoli. Era fill d'una humil família antifeixista de tradició socialista. Assistí fins al tercer curs d'educació elemental i es posà a fer feina de jornaler.
En 1930, buscant feina d'obrer, emigrà a Paris (Illa de França) i tot d'una entrà en contacte amb els cercles anarquistes de l'emigració italiana, participant en les seves activitats.
El seu domicili d'Scandiano va ser escorcollat en diferents ocasions per la policia i la seva família va ser posada sota vigilància.
En 1936 marxà cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, per fer costat la revolució col·lectivista autogestionària i el 27 de setembre d'aquell any s'enrolà com a milicià en la Secció Italiana de la Columna «Ascaso» de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
El gener de 1937 va ser ferit en combat al front d'Osca (Aragó, Espanya) i enviat a Barcelona per a la seva convalescència.
Umberto Ferrari participà activament en les «Jornades de Maig» contra la reacció stalinista i republicana burgesa i el 5 de maig de 1937 va ser abatut davant l'Hotel Colón de Barcelona per soldats adscrits al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
El 7 de maig el seu cos va ser reconegut a l'HospitalClínic de Barcelona pels comandants Angelo Monti i Roberto Crabbe.
L'11 de maig es realitzà a Barcelona l'homenatge conjunt per cinc dels combatents italians assassinat durant la contrarevolució burgesa d'aquells dies: Francesco Barbieri, Camillo Berneri, Lorenzo Di Peretti, Umberto Ferrari i Pietro Marcon.
La policia feixista italiana, ignorant la noticia de la seva mort i pensant que havia retornat a l'Illa de França, continuà el seu seguiment d'informació sobre la seva persona fins, com a mínim, l'abril de 1942.
Una vegada mort alguns, per tapar l'assassinat stalinista, l'acusaren de ser informador de la policia feixista italiana sota el nom de Ferto i que envià regularment informació sobre el moviment anarquista italià a França, Bèlgica i Espanya, i especialment sobre Camillo Berneri. Encara no està identificat realment qui era Ferto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada