Nord-est Llibertari: S'eleven a divuit els positius per coronavirus-19 a l'empresa de neteja i recollida de residus Nora de Blanes

diumenge, 2 d’agost del 2020

S'eleven a divuit els positius per coronavirus-19 a l'empresa de neteja i recollida de residus Nora de Blanes

S'eleven a divuit els positius per coronavirus-19 a l'empresa de neteja i recollida de residus Nora de Blanes

Les proves han revelat que quatre empleats del torn de tarda s'han contagiat i encara falta testar els de matí

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Blanes (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 02/08/2020.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, El nombre de treballadors de l'empresa de neteja i recollida de residus Nora de Blanes (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) amb coronavirus-19 s'eleva ja a divuit, segons han informat fonts sindicals. Després de fer les proves PCR a la quinzena d'empleats del torn de tarda, els resultats han estat positius en quatre casos. Com a la resta, se'ls ha aïllat per tal d'evitar nous contagis. Ara falta que els empleats que van al torn del matí passin també la prova per comprovar si estan infectats amb la covid-19. CCOO va denunciar l'empresa després que obligues la plantilla a estar al seu lloc de feina fins a tenir els resultats, malgrat que ja es coneixien quatre positius a Nora. A més, el sindicat denúncia que no es va prendre cap mesura addicional de seguretat.

En aquest sentit, el delegat de CCOO a l'empresa, Jesús Fernández, assegura que es va cometre "una negligència" perquè la direcció hauria pogut moure torns o prendre mesures per evitar el contacte dels treballadors als espais comuns, com ara tancar les dutxes i instar la plantilla a canviar-se de roba a casa seva.

Segons Fernández, els primers contagis al torn de nit es van conèixer entre el 20 i el 23 de juliol i es van començar a fer testos l'endemà per conèixer l'abast del brot. En aquell moment, les autoritats sanitàries van recomanar a Nora que els empleats a qui s'havia fet la PCR es quedessin a casa.

Tot i això, la direcció no va esperar a saber el resultat de les proves i va obligar els treballadors a anar a la feina divendres i dissabte. "L'empresa va dir que havia de fer el servei i recollir la brossa. El torn sencer va sortir a treballar amb normalitat, amb els vestidors i els menjadors oberts. No es va prendre cap mesura de prevenció contundent", explica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...