L'aturada turística amenaça d'ensorrar el PIB català en dos dígits aquest any

Bèlgica recomana quarantena als viatgers que arribin de la Costa Brava  

La Generalitat rectifica i permet que bars i restaurants obrin després que el TSJC tombés el tancament a mitjanit decretat pel Govern  

Es mantindran les limitacions d'aforament a l'interior i les distàncies a les terrasses Budó no està d'acord amb la decisió per «l'elevat risc de contagi» 

L'aturada turística amenaça d'ensorrar el PIB català en dos dígits aquest any 

La recomanació de diversos estats europeus de no visitar el Principat de Catalunya aquest estiu enfosqueix unes previsions econòmiques que ja eren pessimistes a causa de la pandèmia 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Lloret de Mar/Blanes (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 02/0872020.- Llegim al Diari de Girona que el Govern de Bèlgica va ampliar ahir l'obligació de fer quarantena obligatòria a les persones que tornin al país des de Barcelona, Navarra i tota la comunitat d'Aragó. Aquestes zones passen a estar incloses en una llista on ja figuraven les províncies de Lleida i Osca, segons consta en la versió actualitzada de recomanacions de viatge a causa de la pandèmia de coronavirus-19. 

Aquests territoris es troben, en concret, a la llista «vermella» del Ministeri d'Exteriors belga, la qual cosa implica que els turistes que visitin aquestes zones hauran d'entrar en quarantena obligatòria i sotmetre's a proves. 

A més, Bèlgica ha ampliat també la llista «taronja» de regions amb quarantena recomanada, on ara consten Girona, Tarragona, el País Basc, La Rioja, Extremadura, Sòria, Guadalajara, Castelló, València, Múrcia i Almeria. 

D'altra banda, ahir el Govern va modificar les seves resolucions perquè bars i restaurants dels municipis amb restriccions de l'àrea metropolitana de Barcelona i de set municipis del Segrià puguin obrir més enllà de la mitjanit. La modificació es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tombés el tancament a mitjanit decretat pel Govern. Fonts de Salut ja van avançar divendres que farien aquestes modificacions, tot i que recorrerien la decisió judicial. La Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm) va celebrar aquest canvi i va considerar que és com s'havia de procedir «jurídicament». 

El DOGC va publicar una resolució en la qual s'elimina l'obligació que les activitats d'hoteleria i restauració hagin de tancar a la mitjanit a Barcelona, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels i Gavà. 

Es continuen mantenint els aforaments a l'interior dels establiments al 50% de l'autoritzat i el consum s'ha de fer sempre a la taula. Pel que fa a les terrasses, l'aforament ha de ser el resultant d'aplicar una distància de dos metres entre taules o grups de taules, i es manté que, sempre que sigui possible, es faci servei a domicili i comandes per emportar. 

Divendres, el Govern de la Generalitat havia publicat al DOGC una resolució, ara modificada, que mantenia la prohibició de mantenir bars i restaurants oberts a la mitjanit, tot i la decisió del TSJC de permetre-ho. L'executiu ja va anunciar la modificació de la resolució i un recurs en contra de la decisió judicial. Aquesta resolució té efectes a partir d'avui a les nou del matí. 

A més, l'executiu també va modificar una altra resolució per eliminar també l'obligació de tancar bars i restaurants a partir de la mitjanit als municipis de Lleida, Alcarràs, Aitona, la Granja d'Escarp, Seròs, Soses i Torres de Segre. A diferència de l'àrea metropolitana de Barcelona, en aquest cas es manté que el consum en activitats d'hostaleria i restauració només es podrà fer a les terrasses, no a l'interior, amb un aforament màxim del 50% i aplicant una distància de 2 metres entre taules o grups de taules. També es mantenen preferentment el servei a domicili o les comandes per emportar. 

El DOGC també va publicar dues resolucions més per prorrogar mesures a Figueres i Vilafant, i també a la comarca de la Noguera i a la resta de municipis del Segrià. Les resolucions, però, es van publicar un cop ja hi ha la ratificació judicial. En aquests casos, tampoc s'hi inclou l'obligació que bars i restaurants hagin de tancar a la mitjanit. 

D'altra banda, la portaveu del Govern de la Generalitat i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va obrir la porta perquè la gent pugui fer vacances aquest agost amb tranquil·litat ja que «no hi ha sobre la taula cap necessitat de confinament». «És important que la gent pugui gaudir de les vacances, però sense abaixar la guàrdia i amb actitud responsable: evitant desplaçaments innecessaris i trobades massives. De la nostra actitud en depèn que hi hagi rebrots del virus», va apuntar Budó als micròfons de Rac1. Sobre la decisió del TSJC de permetre la reobertura de bars i restaurants a partir de la mitjanit, la portaveu del Govern va mostrar la seva disconformitat. «Recorrerem aquesta decisió. De fet, ens agradaria saber en quins criteris es basa», va qüestionar Budó. 

«A l'oci nocturn és on hi ha més risc de contagi i entre col·lectius que són asimptomàtics. Totes les decisions que pren el Govern es basen en informes epidemiològics de Salut», va recordar la consellera de la Presidència. 

L'aturada turística amenaça d'ensorrar el PIB català en dos dígits aquest any 

Segons l'agència EFE la recomanació de diversos països europeus de no visitar Catalunya aquest estiu, que ha provocat una nova aturada turística, amenaça amb accentuar la caiguda del PIB català per la crisi de la covid-19, que ja es presumia històrica i ara pot arribar a superar àmpliament el 10%. 

Així es desprèn tant de les previsions financeres amb què treballen diversos organismes, entre els quals el servei d'estudis de BBVA o la Cambra de Comerç de Barcelona, com també de l'anàlisi del Govern català, que ja admet en públic que la patacada del PIB serà aquest any més profunda del que s'havia calculat inicialment. 

A finals d'abril, el Govern de la Generalitat va presentar una primera estimació macroeconòmica de la covid-19 i va augurar que la crisi faria caure el PIB català aquest any entre el 7,6 i el 8,8%. En presentar aquelles previsions, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar que caldria remuntar-se «a la Guerra Civil» per trobar un descens d'aquestes característiques. 

Malgrat això, el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, ja va admetre el passat 11 de juliol que aquestes previsions ja s'havien quedat curtes i va afegir: «Ens aproximarem més als dos dígits [de caiguda] que a un dígit». Precisament divendres, l'Idescat va estimar que el PIB català podria haver-se enfonsat un 20,1% interanual en el segon trimestre de l'any, després de recular un 4,9% en el primer. 

En aquest sentit, fonts del Departament d'Economia de la Generalitat van assegurar que ja estan treballant en una nova actualització de les previsions per al 2020 per adaptar-les a l'evolució de la crisi. 

Previsions empitjorades 

El passat 16 de juliol, la Cambra de Comerç de Barcelona va empitjorar les seves previsions i va estimar que el PIB català pot caure un 10,3% aquest any, una caiguda que va assegurar que podria arribar fins i tot el 13% en cas d'un segon rebrot de la pandèmia que obligués a prendre mesures estrictes de confinament i restriccions de mobilitat. 

El passat 23 de juliol, BBVA Research, el servei d'estudis d'aquest banc, va augurar que el PIB català pot caure fins a un 12% el 2020 i que entre aquest any i el que ve es podrien perdre uns 110.000 llocs de treball en aquesta comunitat. 

I tot això sense calcular les restriccions de mobilitat anunciades el 17 de juliol a l'àrea metropolitana de Barcelona per contenir la pandèmia. «Si aquestes restriccions s'allarguen en el temps, això seria un biaix a la baixa en les previsions per al PIB català», va dir llavors l'economista en cap de BBVA Research, Miguel Cardoso. 

Per la seva banda, el professor de l'IESE Antonio Argandoña ha assegurat que la caiguda del PIB català pot ser «probablement superior al 10%» enguany, ja que tant la caiguda de les exportacions com de l'activitat turística poden tenir un «impacte fortament negatiu» sobre l'economia catalana aquest any. 

I és que després de les restriccions de mobilitat a l'àrea metropolitana de Barcelona, que han condicionat l'activitat econòmica, van venir les recomanacions dels principals països emissors de turistes estrangers de no viatjar a Catalunya i altres parts d'Espanya. El primer pas el va fer França, en recomanar no viatjar al Principat de Catalunya, i els següents cops al turisme català han vingut de la mà del Regne Unit, Alemanya i Holanda, entre d'altres països. 

Efecte «arrossegament» 

Argandoña ha assegurat que «tot i que la segona meitat de l'any no serà tan dolenta com la primera», l'efecte «arrossegament» del turisme sobre altres activitats, com la restauració o l'hostaleria, «és molt gran». Preguntat per si aquest any Catalunya pot engrandir la seva bretxa amb la Comunitat de Madrid, que el 2019 va ser de nou la primera economia regional, el professor de l'IESE es remet a la trajectòria de Catalunya en els últims anys. 

«L'economia catalana va tenir una recuperació brillant en 2016 i des de llavors ha anat reduint el seu ritme de creixement. Els nostres governants han estat distrets i preocupats per altres coses [...]. No he vist un programa agressiu de sortida de la recessió per part del Govern català», va considerar.