Ramon Bou Canalda

Ramon Bou Canalda (1933)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 9 d'agost de 1902 neix a Barcelona --algunes fonts citen cap el 1891 a Viver (Alt Palància)-- l'anarquista i anarcosindicalista Ramon Bou Canalda 

En el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Ramon Bou Canalda: El 9 d'agost de 1902 neix a Barcelona --algunes fonts citen cap el 1891 a Viver (Alt Palància, País Valencià)-- l'anarquista i anarcosindicalista Ramon Bou Canalda --el primer llinatge citat sovint Bau i el segon de diverses maneres (Cañalda, Macià, Macías, Marín i algun altre).  

Paleta de professió, milità en el Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

En 1928 col·laborà en el setmanari L'Opinió de Barcelona.  

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera hagué de refugiar-se a l'hexàgon francès per les seves activitats i en 1930 visqué a París (Illa de Brança), Vitry-sur-Seine (Val-de-Marne, Illa de França) i Montpelhièr (Erau, Occitània).  

L'estiu de 1931, des d'Occitània, col·laborà en una subscripció en solidaritat amb els vaguistes de telèfons catalans.  

Després de la proclamació de la República d'Abril de 1931 retornà al principat de Catalunya.  

Amb Jesús Robles i Joan Vidal Fontanet, fou un dels fundadors del Centre d'Estudis Socials (CES). També fou membre del grup anarquista «Verdad», amb Ginés Alonso López, José M. Barrancos, els germans Conejero Tomás, els germans Conesa, Josep Peirats Valls, Domingo Canela Schiaffino i Vicenç Nebot, que actuà entre 1932 i 1936 a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Nord).  

L'octubre de 1932 va fer la conferència «El sindicalisme neutro o el movimiento obrero anarquista» a l'Ateneu de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat.  

Entre 1932 i 1936 col·laborà en Solidaridad Obrera i entre 1933 i 1935 en Tierra y Libertad.  

El febrer de 1933 va ser detingut, juntament amb altres companys (Manuel Bigorra Pedrós, Mariano Casamayor Pujol, Joan Caudel Bedimou i Ambrosio Pagán), per activitats subversives sota l'acusació d'un sabotatge amb explosius a la ciutat de València (València, País Valencià), però el 8 de juny d'aquell any aconseguí fugir junt amb onze companys més de la Presó Model de València gràcies a un túnel.  

El 10 de novembre de 1933, a causa d'una delació, va ser detingut per la Guàrdia Civil a Llíria (Camp de Túria, País Valencià).  

El 25 de març de 1934 va ser jutjat per un Tribunal d'Urgència a l'Audiència Provincial de València sota l'acusació d'haver col·locat una bomba en un muntacàrregues de les obres de la Facultat de Medicina el febrer de 1933 i va ser condemnat a 14 anys, tres mesos i un dia de presó, però el jurat promogué l'indult per semblar-li excessiva la pena.  

Durant la Guerra Civil fou un dels redactors de la segona sèrie del setmanari i diari Acracia de Lleida (Segrià, Catalunya), dirigit per Manuel Magro Merodio, i que s'oposà a la participació governamental del moviment llibertari.  

A començament de 1937 fou membre del grup anarquista «Presente y Futuro», amb Hermós Plaja Saló. 

En el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

L'11 de maig de 1943 publicà en el setmanari tolosà L'Espagne Républicaine el relat Cintet le Morteraire.  

Posteriorment emigrà a l'Argentina.  

La seva germana Adelaida Bou Canalda estava casada amb el destacat anarquista Jaume Rosquillas Magriñà.  

Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.