MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 9 d'agost de 1913 neix a Santander, en una família humil, l'anarcosindicalista, propagandista anarquista, naturista i francmaçó Jesús González Malo
Entre les publicacions en que col·laborà trobem Acción Social Obrera, periòdic cenetista de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà
Refugiat a Barcelona després de l'ocupació militar franquista de Santander 29 d'agost de 1937, durant la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. Des de l'hexàgon francès aquell mateix any s'embarcà cap a Cuba amb la seva companya, Carmen Aldecoa, i després la parella s'establí a Nova York
Jesús González Malo: El 9 d'agost de 1913 neix a Santander (Cantàbria), en una família humil, l'anarcosindicalista, propagandista anarquista, naturista i francmaçó Jesús González Malo.
Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera col·laborà en la Casa del Poble de Xixón (Xixón, Astúries).
A partir de 1929 col·laborà en la revista anarconaturista barcelonina Naturismo i defensà un naturisme integral on l'anarquisme era la meta, el sindicalisme el mitjà col·lectiu per a conquistar aquest objectiu i el naturisme el mitjà de perfecció individual indissoluble per a assolir el comunisme llibertari.
En 1930 creà el Grup Naturista de l'Ateneu Obrer de Santander, afí a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Essent el seu pensament anarcosindicalisme, durant els anys republicans presidí el Sindicat de Treballadors del Port de Santander, adscrit a la Federación Obrera Montañesa (FOM) de la Unió General de Treballadors (UGT).
Francmaçó reconegut, segurament, encara que no està documentada la seva afiliació al seu quadre lògic, pertanyia a la Lògia Augusto González de Linares, núm. 12 , de Santander, formada a partir del Triangle del mateix nom que s'havia constituït l'any 1931 i transformat en Lògia el 1932. El nom era el del geòleg, mineralista i zoòleg del segle XIX, natural de Cabuérniga (Cantàbria), considerat francmaçó i cofundador de l'Institut Lliure d'Ensenyança. Aquesta Lògia treballà maçònicament fins l'estiu de 1936 en el temple que hi havia al carrer Paz núm. 1 de la ciutat. Davant l'avanç de les tripes franquistes va abatre columnes el 28 de març de 1937. Jesús González Malo tenia obert el Sumari 828-44 en el Tribunal Especial de Repressió del Comunisme i la Maçoneria del 27 de juny de 1944 i renovat l'1 d'agost de 1958.
Quan es produí el cop d'estat militar franquista de juliol de 1936 jugà un paper important en el control sindical càntabre ja que fou l'encarregat de l'organització militar dels obrers santanderins gràcies a un conveni de col·laboració, signat el 27 de juliol de 1936 a la Casa del Poble de Santander, entre la FOM-UGT i la Federació Local de Sindicats de la CNT-AIT de Santander que donà lloc a la creació d'un Comitè Intersindical.
El 25 de juliol de 1936 dirigí la presa, amb un grup d'obrers del moll, del Cuartel del Alta de Santander.
Després fou nomenat director del Secretariat de Milícies del Comitè de Defensa (comissari general de Guerra) i encarregat de les Milícies de Reraguarda, càrrecs dels quals dimití el novembre de 1936 en oposició a la integració de les milícies en l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.
El 6 d'agost de 1936 havia dirigit una expedició miliciana que penetrà al seminari pontifici de Comillas (Cantàbria) i detingué 33 professors, 80 alumnes i 25 membres de les Joventuts Catòliques, que s'hi trobaven seguint uns cursets d'estiu, sota l'acusació d'estar en possessió d'una emissora de ràdio amb la qual escoltaven les notícies faccioses i de llums amb les quals feien senyals al vaixell franquista de guerra Cervera.
El 21 de novembre de 1936, en una reunió celebrada al Gran Cinema de Santander, González Malo s'enfrontà a l'Executiva de la FOM-UGT quan proposà la creació d'un consell provincial d'Economia que s'encarregués del sistema productiu regional, establint-se la sindicació forçosa dels treballadors, la substitució de la representació política municipal i d'altres corporacions per la representació sindical, i l'establiment d'una setmana laboral de 36 hores amb la incorporació de la dona al treball.
Com a conseqüència d'aquest enfrontament, el febrer de 1937 el Sindicat de Treballadors del Port de Santander fou expulsat de la FOM-UGT i s'adscrigué a l'anarcosindicalisme.
Des d'aquesta data col·laborà amb el Govern provincial de la República, però des de posicions marcadament llibertàries, encarregant-se d'organitzar l'evacuació marítima de Santander quan aquesta ciutat va caure en mans franquistes el 29 d'agost de 1937.
Finalment, arribà a Barcelona on milità fins el seu exili en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939.
Més tard, es va poder embarcar fins a l'illa de Cuba, amb la seva companya Carmen Aldecoa.
El juliol de 1939 s'instal·là a Nova York (Nova York, EUA), amb la seva companya, que havia estat professora de literatura a l'InstitutSanta Clara de Santander i en va ser durant 21 anys a la Universitat de Nova York i a Connecticut (EUA), a més de membre de l'«Spanish Refugee Aid», fundació d'ajuda als refugiats espanyols a la República francesa, i autora de Del sentir y del pensar (1957), assaigs sobre escriptors espanyols contemporanis.
Jesús González Malo a Nova York encapçalà la representació de la Subdelegació de la CNT col·laboracionista amb el Govern de la República Espanyola en l'exili, càrrec del qual dimití en 1946.
Participà activament en la Lliga de Mutilats de Guerra; en el Comitè d'Ajuda als Refugiats; en les Societats Hispanes Confederades (SHC) dels EUA, de les quals fou vicesecretari, i en el seu òrgan d'expressió España Libre, que dirigí a partir de 1961 i fins a la seva mort.
Col·laborà amb la Unió de Treballadors de l'Automòbil dels EUA --per aquesta tasca va ser condecorat pel president d'aquest sindicat, Walter Reuter, en nom dels treballadors nord-americans-- i amb l'organització sindical de treballadors del moll novaiorquesa.
En el seu primer exili mantingué posicions contràries al Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili (amb seu a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) Exterior, i s'oposà a la formació del Partit Llibertari, del Partit Laborista o el Partit Obrer del Treball (POT), com exposà el 1956 al seu treball Por los fueros del anarcosindicalismo. Contra políticos y puritanos.
Durant els anys seixanta va fer costat l'AliançaSindical Obrera (ASO), l'aliança d'un sector cenetista amb UGT de Catalunya del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), liderat aleshores pel considerat francmaçó Josep Pallach, i SOC d'Unió Democràtica de Catalunya, sempre contra el Partit Comunista d'Espanya/Partit Socialista Unificat de Catalunya (PCE/PSUC), les Comissions Obreres (CCOO) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la seva UGT i que comptava amb el suport del consolat nord-americà a Barcelona i l'MSC pallaquista, des de les SHC.
Al mateix temps, freqüentà la tertúlia de la Tavern de la 106 i Broadway de Nova York, on assistien Odón Betanzos Palacios i Víctor Fuentes, entre d'altres, i fou íntim amic de Rudolf Rocker.
Trobem textos seus en diferents publicacions periòdiques, com ara Acción Social Obrera, ¡Asturias!, CNT, CNT del Norte, Comunidad Ibérica, Cultura Proletaria, España Libre, Ibérica, Naturismo, El Sol. Periódico para-médico independiente, Solidaridad Obrera i altres.
És autor de La guerra en España. ¡Basta! (1938), Carta abierta a la comarcal montañesa (1947), Dictamen sobre modalidades constructivas del sindicalismo revolucionario (1947), La incorporación de las masas (1952), Por los fueros del anarcosindicalismo. Contra políticos y puritanos (1956), Raíz y trascendencia del anarquismo español (1963, crítica a les tesis d'Americo Castro), entre d'altres.
El 30 de desembre de 1965 Jesús González Malo mor a Nova York.
Documentació seva es troba dipositada l'InternationalInstitut of Social History (IISH) d'Amsterdam.
Montse Feus (profesora asistente en Sam Houston State University) ha publicat el llibre Correspondencia personal y política de un anarcosindicalista exiliado: Jesús González Malo (1950-1965), Universidad de Cantabria, Santander (2016).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada