Nord-est Llibertari: Ramon Alentorn Tarragó

dissabte, 8 d’agost del 2020

Ramon Alentorn Tarragó

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 8 d'agost de 1939 és afusellat a Tarragona l'anarquista i anarcosindicalista Ramon Alentorn Tarragó. Havia nascut en 1897 a Flix (Ribera d'Ebre)

Quan entraren els feixistes a Flix en 1938 fugí cap a la zona republicana i en el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental, però els precs de la seva companya el feren tornar al poble, on va ser detingut i portat el 21 d'abril de 1939 a la presó de Falset (Priorat). Jutjat en consell de guerra sumaríssim el 9 de maig d'aquell any, va ser condemnat a mort

Ramon Alentorn Tarragó: El 8 d'agost de 1939 és afusellat a Tarragona (Tarragonès) l'anarquista i anarcosindicalista Ramon Alentorn Tarragó. Havia nascut en 1897 a Flix (Ribera d'Ebre). El seu pare es deia Ramon Alentorn March i la seva mare, Dolors Tarragó Bigorra.

Pagès de professió, vivia al número 38 del carrer Castell de Flix i estava casat amb Ramona Franch Pagès, amb qui tenia un fill.

Milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en un grup de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Flix.

També presidí l'Ateneu Recreatiu «L'Obrera» i del Sindicat Agrícola de la localitat. Aquesta entitat cultural, que passà a ser controlada per la CNT-AIT i la FAI durant el període revolucionari, acollí la major part dels anarquistes locals.

Ramon Alentorn Tarragó va ser afusellat el 8 d'agost de 1939 a Tarragona i inhumat al cementiri d'aquesta ciutat.

El seu germà, Carles A. Alentorn Tarragó va morir al camp d'extermini nazi de Gusen (Alta Àustria, Àustria).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...