dissabte, 8 d’agost del 2020

Emiliano Somalo Hernáez

Necrològica d'Emiliano Somalo Hernáez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" de l'1 de novembre de 1970

Necrològica d'Emiliano Somalo Hernáez apareguda en el periòdic tolosà Espoir de l'1 de novembre de 1970



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 8 d'agost de 1891 neix a Matute (Anguiano, Alto Najerilla) l'anarcosindicalista Emiliano Somalo Hernáez 

En el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració establerts pel Govern francès del primer ministre Eduard Daladier 

Emiliano Somalo Hernáez: El 8 d'agost de 1891 neix a Matute (Anguiano, Alto Najerilla La Rioja) l'anarcosindicalista Emiliano Somalo Hernáez --el seu primer llinatge citat a vegades com Samalo i el segon de diferents maneres (Herráiz, Hernaze i altres). El seu pare es deia Amos Somalo i la seva mare, Felipa Hernáez.  

Xofer de professió, des de molt jove estava afiliat al Sindicat Únic del Ram del Transport de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona.  

En 1935 complia condemna a la presó de Iruña (Iruñerria, Nafarroa, Euskal Herria).  

El cop d'Estat militar feixista de juliol de 1936 l'agafà a zona controlada per l'exèrcit franquista, però aconseguí passar a zona republicana.  

En el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració establerts pel Govern francès del primer ministre Eduard Daladier.  

A l'Alliberament va ser un dels fundadors de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Los Sarrasins (Tarn e Garona, Guiana, Occitània). En el moment de la seva mort n'era el secretari. 

Emiliano Somalo Hernáez va morir el 22 de juliol de 1970  

al seu domicili de Los Sarrasins. La seva companya fou Engracia Felipe.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada