Marcel Lobry
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
L'11 d'agost de 1910 neix a Montreuil (Sena Saint-Denis) el professor i militant pacifista i anarquista Marcel Henri Lobry
En 1934 amb la seva companya, Renée Clara Germaine Bienvenu, realitzà un gran viatge en trens d'un mes i mig per Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, els Alps, Marselha, passant per Portbou i arribant a Barcelona, i finalment a Tarascon (Boques del Roine)
En una pausa docent, la parella viatjà, amb un salconduit de Sébastien Faure, pel Principat de Catalunya en plena revolució col·lectivista i en tornar tota la documentació que portaven sobre les seves impressions amb la població i amb els sindicats que havien recollit per exposar als companys li van ser confiscades a la frontera del Pirineu Oriental
Marcel Henri Lobry: L'11 d'agost de 1910 neix a Montreuil (Sena Saint-Denis, Illa de França) el professor i militant pacifista i anarquista Marcel Henri Lobry. Els seu pare es deia Nicolas Jean Baptiste Lobry, oficinista en una gran empresa de fabricació de cuines, i la seva mare, Juliette Lefèvre (La Mother), domèstica a cases burgeses parisenques. Vivia amb el seu pare i els seus dos germans en un petit apartament al XVIII Districte de París (Illa de França).
Després d'estudiar al parisenc barri de Belleville, en 1930 s'instal·là a Lille (Nord, Alts de França) per acabar els estudis. A la Facultat de Matemàtiques de Lille conegué la també llibertària Renée Clara Germaine Bienvenu, amb qui es casà el 20 de juny de 1934 a Lille.
En 1933 creà a Lille el Front Universitari Antifeixista (FUA), grup d'estudiants d'esquerres enfrontat als grups estudiantils de dreta, aleshores majoritaris a Lille. Amb la seva companya i un petit grup d'amics, distribuí pamflets antifeixistes i periòdics pacifistes, com ara La Patrie Humaine.
En 1934 la parella realitzà un gran viatge en trens d'un mes i mig per Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, els Alps, Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), passant per Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) i arribant a Barcelona, i finalment a Tarascon (Boques del Roine, Provença, Occitània). Decidí amb sa companya acabar els estudis a Marsella (Provença, Occitània) i s'instal·laren en una petita cabana sense aigua ni electricitat a Lei Penas de Mirabèu (Boques del Roine, Provença, Occitània), on ell preparà oposicions a professor de Matemàtiques que aprovà en 1936.
El setembre de 1936 va ser nomenat professor de l'Institut de Gap (Auts Aups, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).
Entre 1936 i 1937 formà part de l'Ateneu Llibertari de Marselha, constituït per una cinquantena de membres (Anne i Henri Dalgon, Martial Desmoulins, Joseph Gleize, Théodore Jean i altres). En aquesta època col·laborà en Terre Libre i Le Libertaire, òrgan de la Federació Anarquista Francesa (FAF).
Després de tenir problemes amb el sector religiós de Gap, va ser destinat a Saintes (Poitou-Charentes, Charente-Maritime, Nova Aquitània) i en 1937 a l'Institut Saint-Charles de Marselha.
En una pausa docent, la parella viatjà, amb un salconduit de Sébastien Faure, pel Principat de Catalunya en plena revolució col·lectivista i en tornar tota la documentació que portaven sobre les seves impressions amb la població i amb els sindicats que havien recollit per exposar als companys li van ser confiscades a la frontera del Pirineu Oriental.
A començament de 1938 informà en una reunió pública del seu viatge a la Catalunya revolucionària.
També fou el promotor de l'anomenat «Col·legi de Treball», grup organitzador de conferències destinades al proletariat.
En 1938 va ser nomenat delegat de la Federació de Funcionaris dels Alts Alps per assistir al Congrés Nacional d'aquesta organització celebrat a París, on vota en contra de l'informe sobre «moral».
En aquest any estava fitxat com a anarquista per la Direcció dels Serveis d'Investigacions Generals i es relacionà amb Vsévolod Mikhaïlovitx Eichenbaum (Volin).
Apassionat de la bicicleta, realitzà gires, allotjant-se als albergs del Centre Laïc dels Albergs de Joventut (CLAJ) i en aquests cercles d'alberguistes la parella conegué Romaine Toussainte Luciani.
L'estiu de 1938 realitzà amb la seva companya un periple turístic amb bicicleta per Itàlia feixista amb la finalitat de testimoniar la situació d'aquest país.
Defensor de les idees neomaltusianes, el gener de 1939 prengué la paraula en un debat públic que se celebrà al Palace Cinéma de Gap; denunciat per la Federació de Famílies Nombroses, i amb un testimoniatge fals, va ser condemnat el 25 d'abril de 1939 pel Tribunal Correccional a 25 francs de multa per «injúries».
Secretari del Comitè d'Acolliment als Refugiats Espanyols de Gap, va ser expulsat amb la seva companya del seu primer apartament perquè havia allotjat refugiats polítics espanyols.
A l'inici del curs de 1939 va ser traslladat a l'Institut Thiers de Marselha.
En començar el curs de 1940, després de l'armistici amb Alemanya, arran d'una discussió amb el director de l'institut, presentà la dimissió.
A partir d'aquest moment la parella visqué de diverses feinetes i treballs agrícoles a diversos indrets, ajudats pel seu germà gran, André Lobry, i la mare de Renée.
Detingut sense cap explicació per la Gendarmeria, va ser portat a la presó d' Avinhon (Vauclusa, Provença, Occitània) i vuit dies després traslladat al camp d'internament de presos polítics de Saint-Paul (Esjau, Nauta Vinhana, Llemosí, Nova Aquitània, Occitània). Acusat de "comunista", Renée demostrà la seva militància en el moviment anarquista portant un dossier sobre els seus articles publicats en la premsa llibertària i el desembre de 1941 va ser alliberat.
Mancat de recursos, en 1942 participà en un espectacle on demostrava les seves qualitats per al càlcul mental al públic amb operacions aritmètiques complicadíssimes.
El 29 d'agost de 1943 nasqué a Salenches (Savouè d'Amont, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) Claude Lobry, l'únic infant de la parella.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, acceptà amb la seva companya l'oferta per a treballar de professor de matemàtiques a l'Escola Politècnica Nacional de Quito (Equador) que s'havia de fundar.
Després d'embarcar-se cap a Nova York (Nova York, EUA) i passar-hi el Nadal de 1945, s'encaminaren a Bogotà (Colòmbia), des d'on marxaren cap a Quito, on participaren amb altres quatre professors francesos (Edmond Bruel, Michel Conard, Robert Hoffstteter i Julien Martelly), de l'anomenada «Missió Francesa», en aquesta experiència escolar. També impartí la càtedra de Matemàtiques a la Facultat d'Enginyeria, Ciències Físiques i Matemàtiques i en la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències de l'Educació de la Universitat Central de Quito.
En aquesta època aprofità per travessar la serralada dels Andes amb bicicleta, alhora que elaborà cinc manuals de matemàtiques, que esdevingueren clàssics a l'Equador, i alguns textos d'aprenentatge de la llengua francesa.
De bell nou a l'hexàgon francès, el 9 de juny de 1948 la parella se separà.
El 23 de setembre de 1948 es casà a Vilanòva d'Avinhon (Gard, Occitània) amb Romaine Luciani, amb qui tingué dos infants (Hélène Romaine i Rémi Olivier).
Fou secretari del departament de Valclusa del Cartell d'Acció Laica (CAL), per al qual va fer conferències.
L'estiu de 1949 assistí, amb Maurice Agulhon, al II Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants, celebrat a Budapest (Hongria), i en tornar va fer conferències sobre el viatge.
Instal·lat a Douai (Nord, Alts de França), en 1950, amb la seva companya, s'afilià al Partit Comunista Francès (PCF), encara que no va entrar amb bon ull, qualificat com a «intel·lectual».
De bell nou a París, entre 1957 i 1961 va pertànyer a la cèl·lula del PCF de l'Institut Condorcet.
Entre 1966 i 1969 va fer classes a Londres (Anglaterra) i després va ser nomenat professor de l'Institut Chaptal del VIII Districte de París. En 1968 retornà de bell nou al moviment anarquista.
En 1971, cansat de la vida estressant parisenca, establí a Rumans (Valentinès, Droma, Delfinat, Auvèrnhe Ròse Aups, Occitània), on es va jubilar.
En aquesta època era subscriptor de Le Réfractaire i publicà setmanalment en un periòdic local la seva columna «Le point de vue du vieil anar» (El punt de vista del vell anarco) i va fer amistat amb el dibuixant Jean Cabut (Cabu).
Marcel Lobry va morir el 16 de maig de 1986 a Rumans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada