Nord-est Llibertari: Manuel Bolufer Francés

dimarts, 11 d’agost del 2020

Manuel Bolufer Francés

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

L'11 d'agost de 1903 --algunes fonts citen 1901-- neix a Mequinensa (Baix Cinca) l'anarcosindicalista Manuel Bolufer Francés --el seu primer llinatge també citat Balufet—

Militant de la CNT-AIT al barri barceloní d'Horta, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental, com també la seva company, Gumersinda Daura, i els seus fills, i va ser reclòs a diversos camps de concentració establerts pel Govern francès del primer ministre Éduard Daladier. Posteriorment va ser capturat pels nazis i internat en diverses camps nazis d'extermini, com Mauthausen, Treblinka i algún altre. Apressat en 1945 pels stalinistes, va romandre als gulags de la URSS fins 1948

Manuel Bolufer Francés: L'11 d'agost de 1903 --algunes fonts citen 1901-- neix a Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Manuel Bolufer Francés --el seu primer llinatge també citat Balufet--.

Emigrà a Barcelona i s'instal·là a les «Cases Barates» del barri popular d'Horta. En representació de la Comissió del Barri de les «Cases Barates» intervingué en diferents mítings, atiant la vaga de lloguers de 1931.

Durant la revolució col·lectivista autogestionària de 1936 va ser membre, amb Joan Bernis, Josep Gilabert i Antonio Mula, del Comitè Agrícola.

El novembre de 1936 intervingué en un míting organitzat per la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Barcelona.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental, com també la seva company, Gumersinda Daura, i els seus fills, i va ser reclòs a diversos camps de concentració establerts pel Govern francès del primer ministre Éduard Daladier. Posteriorment va ser capturat pels nazis i internat en diverses camps nazis d'extermini, com Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), Treblinka (gmina de Małkinia Górna, powiat d'Ostrów Mazowiecka, Voivodat de Masòvia, Polònia) i algun altre, mentre la seva companya i fills retornaren a l'Espanya franquista.

En 1945, un cop alliberat per les tropes de l'Exèrcit Roig rus a Polònia, va ser enviat a la URSS i va romandre als gulags stalinistes fins 1948.

Manuel Bolufer Francés va morir en 1969 a Simferópol (República Socialista Soviètica d'Ucraïna, URSS; actualment pertany a la República de Crimea, Federació de Rússia).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...