Juan Antonio Llerda

Necrològica de Juan Antonio Llerda apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 14 de novembre de 1968

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 d'agost de 1968 mor a Bordèu (Gironda) el militant anarcosindicalista Juan Antonio Llerda. Havia nascut cap al 1908 a Cretes (Matarranya) 

Militant de la CNT-AIT, fou integrat en la 43 Divisió i participà en el front pirinenc de l'Alt Aragó, com la batalla de la Bolsa de Bielsa el 14 d'abril de 1938 i la de l'ofensiva de Balaguer  a finals de maig de 1938, però el 9 de juny es va haver de retirar pel pirinenc coll Viejo de Bielsa entrant en territori francès. Solament 411 soldats, acompanyats de 5 infermeres, es quedà a Occitània com a gent refugiada mentre 6.889 soldats van marxar en tren cap al Principat de Catalunya, passant la frontera del Pirineu Oriental per l'estació de Portbou, havent estat aclamats els soldats per molta gent a les estacions ferroviàries de Tolosa de Llenguadoc, Narbona i Girona, retornà a Barcelona. Ferit greument en un braç per una bala explosiva a la batalla de l'Ebre, fou hospitalitzat a Vilafranca del Penedès. Després, amb la el 43 Divisió, es replegà pel Principat de Catalunya vers la frontera, entrant, camí de l'exili, al Rosselló per Portbou durant la Retirada republicana de febrer de 1939 i fou internat en diversos camps de concentració, que havia establert el Govern francès del primer ministre Éduard Daladie, abans de ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers 

Juan Antonio Llerda: El 21 d'agost de 1968 mor a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Aquitània, Occitània) el militant anarcosindicalista Juan Antonio Llerda. Havia nascut cap al 1908 a Cretes (Matarranya, Franja de Ponent).  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent), el juliol de 1936 s'allistà en la columna de milicians que partí de Tarragona (Tarragonès) cap a Horta i Gandesa (Terra Alta), participant en la presa de Calaceit (Matarranya, Franja de Ponent) i altres accions bèl·liques al front d'Aragó. 

Integrat en la 43 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, constituïda el juny de 1937 i comandada des de març de 1938 per Antonio Beltrán Casaña (El Esquinazao), essent a parir d'aleshores de caire stalinista. Participà en el front pirinenc de l'Alt Aragó, com la batalla de la Bolsa de Bielsa (Sobrarb, Osca, Aragó) el 14 d'abril de 1938 i la de l'ofensiva de Balaguer (la Noguera) a finals de maig de 1938, però el 9 de juny es va haver de retirar pel pirinenc coll Viejo de Bielsa entrant en territori francès. Solament 411 soldats, acompanyats de 5 infermeres, es quedà a Occitània com a gent refugiada mentre 6.889 soldats van marxar en tren cap al Principat de Catalunya, passant la frontera del Pirineu Oriental per l'estació de Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), havent estat aclamats per molta gent a les estacions ferroviàries de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), Narbona (Erau, Occitània) i Girona (Gironès), retornà a Barcelona. 

Després va fer de sanitari, ferit greument en un braç per una bala explosiva a la batalla de l'Ebre, fou hospitalitzat a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).  

Després de la batalla de l'Ebre, amb la el 43 Divisió es replegà pel Principat de Catalunya vers la frontera, entrant, camí de l'exili, al Rosselló per Portbou durant la Retirada republicana de febrer de 1939 i fou internat en diversos camps de concentració, que havia establert el Govern francès del primer ministre Éduard Daladie, abans de ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).  

Durant l'Ocupació nazi fou obligat pel Servei de Treball Obligatori (STO) a fer feina a la base submarina de Bordèu, on va perdre un dit de la mà esquerra.  

A Bordèu entrà en contacte amb la Resistència i durant l'Alliberament formà part del «Batalló Libertad», format per maquisards llibertaris. En 1945, aquest grup, amb el «Batalló Guernica» de maquis bascs, participà en els combats contra els últims reductes alemanys de la Pointe de Grave (Mèdoc, Gironde, Bordelès, Nova Aquitània, Occitània). En el curs d'aquests combats, prengué a l'assalt un búnquer on va fer presoners els soldats alemanys presents i acaparà tot l'armament, que més tard fou lliurat a la guerrilla llibertària antifranquista que lluità a la Península.  

En acabar la guerra, fou membre de la comarcal cenetista de Vall-de-roures en l'Exili i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Bordèu.  

Juan Antonio Llerda va morir el 21 d'agost de 1968 a l'Hospital Saint-André de Bordeus i va ser enterrat dos dies després.