Jacinto Gil Gracia

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 d'agost de 1894 neix a Castelnou (Bajo Martín) l'anarquista i anarcosindicalista Jacinto Gil Gracia 

Militant de la CNT-AIT i de la FAI, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Jacinto Gil Gracia: El 21 d'agost de 1894 neix a Castelnou (Bajo Martín, Terol, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Jacinto Gil Gracia. El seu pare es deia Rudesindo Gil i la seva mare, Bruna Gracia.  

Quan tenia 18 anys abandonà el seu poble natal i marxà cap a Barcelona per a treballar.  

Trobà feina d'estibador al port i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Posteriorment, i fins el 1936, treballà de carreter distribuint les mercaderies del port a la ciutat. Fou membre de la Secció de Carreters del Sindicat dels Transports de la CNT-AIT i participà a totes les vagues de l'època, fet pel qual va ser empresonat en diverses ocasions, una d'elles en un vaixell presó ancorat al port de Barcelona sota l'amenaça de deportació a Bata (Guinea Espanyola).  

A començament dels anys trenta del segle XX, s'integrà en un grup de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i s'oposà a la tendència trentista dins de la CNT-AIT.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, participà en les lluites als carrers de Barcelona.  

Militaritzat el port durant la guerra, amb Isidre Prats Llagostera, va ser nomenat tresorer de l'Art Rodat del Transport del Port de Barcelona, càrrec que ocupà fins el gener de 1939, amb l'ocupació de la ciutats per l'exèrcit franquista. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.  

D'antuvi a París (Illa de França), on les passà magres, posteriorment visqué a Chartres (Eure-et-Loir, Centre-Val de Loire), on aconseguí que la seva companya, Clara i son fill adoptiu Liberto, internat en un camp de refugiats de la Savoia, es poguessin reunir-se amb ell.  

Durant l'Ocupació alemanya pogué crear, amb Manuel Menjón i altres, un petit grup de la CNT i després de la Segona Guerra Mundial interimperialista el reorganitzà a nivell departamental.  

Va ser nomenat tresorer del cenetista Comitè Departamental d'Eure-et-Loir) fins al Congrés de la CNT-AIT de maig de 1945.  

Militant de les tendències considerades més anarquistes, s'oposà a totes les escissions del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i rebutjà la reintegració a la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Chartres dels membre de l'antiga organització confederada del Subcomitè Nacional CNT en l'Exterior després de la reunificació cenetista l'agost de 1960 en el Congrés Intercontinental celebrat a Limòtges (Lemosin, Nauta Vinhana, Nova Aquitània, Occitània).  

En 1981 morí la seva companya, Clara.  

Fou secretari de la Federació Local i després Sindicat d'Oficis Varis de la CNT-AIT de Chartres fins a l'agost de 1983, any que es va retirar a Barcelona amb la seva segona companya, Brígida, que morí en 1989.  

Jacinto Gil Gracia va morir el 7 de febrer de 1992 al seu domicili del Poblenou de Barcelona i fou inhumat l'endemà al cementiri barceloní de Montjuïc amb la bandera vermella i negra, com molts militants, sobre el taüt.