Nord-est Llibertari: Guanyem Girona demanarà al ple municipal que s’investigui la gestió del Govern espanyol en la fugida de Joan Carles I

divendres, 7 d’agost del 2020

Guanyem Girona demanarà al ple municipal que s’investigui la gestió del Govern espanyol en la fugida de Joan Carles I

Guanyem Girona demanarà al ple municipal que s'investigui la gestió del Govern espanyol en la fugida de Joan Carles I

Consideren que la gravetat dels fets mereix la "condemna ferma per part de tots els grups polítics"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 07/08/2020.- Llegim al portal Gerió Digital que el grup municipal Guanyem Girona ha anunciat que al proper ple de l'Ajuntament gironí presentarà una moció "per condemnar la fugida del Rei Emèrit Joan Carles de Borbó I i per demanar una investigació sobre la gestió feta per part del Govern espanyol".

El cap de l'oposició i portaveu del grup municipal, Lluc Salellas, ha destacat que "la gravetat dels fets obliga tots els grups polítics i a tots els nivells institucionals a expressar una condemna ferma". "Qui va ser el Rei espanyol durant gairebé 40 anys ha fugit de la justícia amb la complicitat del govern del PSOE i Unidas Podemos i de l'actual monarca, Felip VI", ha manifestat Salellas. "És inacceptable que l'executiu i la Casa Reial hagin assistit Joan Carles en l'escapada i creiem imprescindible que s'obri una investigació per determinar quin paper hi ha jugat cadascú, aclarir si en l'evasió s'hi van destinar recursos econòmics o humans públics, si en el seu amagatall el Rei disposa de personal que el protegeix pagat pel contribuent i si es va permetre que s'endugués la fortuna per la qual se'l busca", ha afegit.

"Dient que no sap on és Joan Carles I el Govern espanyol està enganyant la ciutadania", ha expressat el cap de l'oposició al consistori gironí, que ha afegit que "és l'enèsima prova que demostra que l'assoliment de la República Catalana és l'única via per desempallegar-se d'institucions caduques i irreformables que són al cor mateix d'un Estat i d'un sistema que ha decidit replegar-se en ell mateix enlloc d'afrontar els reptes territorials i polítics que se li presenten". "A dia d'avui l'únic horitzó republicà visible és el de la República Catalana", ha reblat.

Des de Guanyem Girona faran arribar la proposta de moció a la resta de grups municipals per intentar aconseguir el major consens possible amb l'objectiu que el text esdevingui una declaració institucional de l'Ajuntament de Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...