D'esquerra a dreta: drets, Libero Vigna, un militant espanyol desconegut i Luciano Della Schiava; asseguts, Primo Vigna, Anna Reiner i Umberto Tommasini
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 23 de juliol de 1913 neix a Moggio Udinese (Friül) l'anarquista i resistent antifeixista Luciano Della Schiava
L'agost d'aquell any, amb la seva companya francesa, marxà cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, i s'enrolà com a milicià al front d'Aragó en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso»
Luciano Della Schiava: El 23 de juliol de 1913 neix a Moggio Udinese (Provincie di Udin, Friül) l'anarquista i resistent antifeixista Luciano Della Schiava. El seu pare es deia Ludovico Della Schiava i la seva mare, Iole Gardel.
De família obrera, quan encara no tenia 18 anys emigrà amb la seva família a Clarmont d'Alvèrnia (Puèi Domat, Alvèrnia, Occitània).
Més tard es traslladà a París (Illa de França) i a Saint-Nazaire (Loira Atlàntic, País del Loira, Bretanya), on treballà a les drassanes. En aquesta feina conegué l'anarquista Antonio Mesghez, que el va fer decantar pel pensament anarquista.
El juny de 1936 participà en l'ocupació de les drassanes, acció que es perllongà durant 40 dies.
L'agost d'aquell any, amb la seva companya francesa, marxà cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, i s'enrolà com a milicià al front d'Aragó en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Restà en la Secció Italiana quan la crisi que afectà el seu comandament, que implicà la dimissió del seu comandant Carlo Rosselli.
En els últims dies d'abril de 1937 va ser ferit en una cama durant la batalla del Carrascal a Nisano (Osca, Aragó). Hospitalitzat a Barcelona, fou testimoni de les «Jornades de Maig» de 1937, que enfrontaren les milícies anarquistes, Joventuts Llibertàries, Amics de Durruti i milicians del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) amb la reacció stalinista i republicana burgesa, en contra el criteri dels Comitès superiors de la CNT i de la FAI. Cap al final de maig d'aquell any, decebut, retornà a Bretanya i reprengué la seva feina a les drassanes.
El consolat italià de Nantes (Loira Atlàntic, País del Loira, Bretanya) el definí com «activíssim antifeixista», al costat del seu germà Andrea.
En 1940 va ser detingut, però aconseguí fugir i unir-se a un grup d'exiliats espanyols.
Amb un fals nom espanyol, va ser enviat a treballar en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), on romangué fins el final de la Segona Guerra Mundial internacional.
Durant l'Alliberament retornà al Friül, al seu poble Moggio Udinese, molt malalt a causa dels patiments soferts durant la guerra, on restà definitivament.
Milità activament en els moviments anarquista i pacifista friülans.
Luciano Della Schiava va morir el 17 d'octubre de 1984 a Moggio Udinese.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada