Nord-est Llibertari: L’Assemblea per Cadaqués demana la suspensió de les obres d'urbanització de Caials 27

dimarts, 28 de juliol del 2020

L’Assemblea per Cadaqués demana la suspensió de les obres d'urbanització de Caials 27

Una de les barraques (trull) de pedra seca que han desaparegut

L'Assemblea per Cadaqués demana la suspensió de les obres d'urbanització de Caials 27

A més denuncia la desaparició de dues barraques de pedra seca (trulls) i l'abocament il·legal de runes

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cadaqués (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) 27/07/2020.- Segons EMPORDA.INFO l'Assemblea per Cadaqués demana la suspensió de les obres d'urbanització de Caials 27 després d'haver detectat diverses irregularitats, i insta a l'Ajuntament a revisar i adequar el projecte. La formació assenyala que l'empresa promotora no ha complert amb els terminis d'execució i entrega de la urbanització, que 28 mesos després de la data prevista per a la finalització dels treballs, segueix inacabada.

També considera que el projecte d'urbanització podria ser nul, al no complir amb les normatives d'accessibilitat, com el codi d'accessibilitat (Decret 135/1995 de 24 de març) i l'Ordre VIV/561/2010 d'1 de febrer. "S'han instal·lat les faroles al mig de la vorera, impedint l'accés a les persones amb problemes de mobilitat, cadires de rodes, cotxets, caminadors, etc."

A més, denuncia la desaparició de dues barraques de pedra seca (trulls), l'abocament il·legal de runes, i l'atorgament de llicències d'edificació sense que hagin finalitzat els treballs d'urbanització, entre d'altres irregularitats, i afirma que "és inadmissible que a ple any 2020 s'urbanitzi sense tenir cura de l'entorn i del medi ambient, sense preservar el patrimoni històric i sense pensar en l'accessibilitat de les persones".

L'Assemblea per Cadaqués ha presentat un informe amb més de 60 fotografies adjuntes, instant a l'Ajuntament de Cadaqués a actuar amb caràcter d'urgència, i es reserva el dret a exigir el compliment de la legislació i del planejament urbanístic davant la jurisdicció contenciosa administrativa. "Només es demana una revisió per adequar el projecte a la legalitat vigent".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...