"La torturà animal mai serà art ni cultura"
El coronavirus-19 podria significar la fi dels últims correbous del Principat de Catalunya
La proposició de llei per prohibir aquest espectacle s'ha de redactar
Ja només se'n fan a les Terres de l'Ebre, Vidreres, Cardona, el Morell i Miami Platja
Toros per la via judicial: la Fundación del Toro de Lidia recorre als tribunals per obtenir l'autorització per fer un espectacle taurí a la plaça d'Olot
L'Ajuntament d'Olot manté el seu no a les curses de braus
Argumenta que la ciutat hi està en contra i que la plaça no reuneix les condicions per a aquesta activitat
Fa deu anys el Parlament va prohibir les curses de braus, però el Tribunal Constitucional va anul·lar la llei autonòmica catalana
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vidreres (la Selva, comtat de Girona) 28/07/2020.- Llegim al diari El Punt Avui que els correbous podrien tenir els dies comptats al Principat de Catalunya, tenint en compte que els últims que es podrien organitzar aquest estiu s'hauran de suspendre per la pandèmia i que després, un cop aquesta estigui superada, és possible que ja s'hagi redactat la proposició de llei per prohibir-los.
Segons Tramuntana Vermella Mail, a Catalunya durant els anys 80 i principis dels 90 del segle XX solament hi havia una formació política que feia campanya per abolir tot mena de tauromàquia, es tracta de l'organització política catalana Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya (AV-MEC), que fins i tot tenia un òrgan animalista específic, la Comissió de Defensa Animal. AV-MEC va ser seva la divisa internacional "La torturà animal mai serà art ni cultura".
Seguin amb el relat del diari abans esmentat, Prou Correbous recorda que el setembre del 2019 el Parlament de Catalunya va aprovar una iniciativa de Catalunya en Comú Podem per prohibir la celebració de correbous i que "sí o sí" la prohibició s'ha de regular. Si no s'ha fet és "perquè l'activitat parlamentària ha estat molt temps aturada en espera d'eleccions". "Ara fa deu anys, quan els animalistes vam presentar la iniciativa legislativa popular (ILP) per posar fi a les curses de braus, no s'hi van incloure els correbous. Per què?, doncs perquè en aquell moment el suport a favor de la prohibició era just i si haguéssim inclòs els correbous potser no l'haguéssim guanyada", explica Aïda Gascón, membre de la plataforma Prou Correbous.
Per això, després de la prohibició de les curses de toros d'ara fa deu anys i fins fa ben poc al principat de Catalunya hi havia més de 30 pobles on es feien correbous, principalment a les Terres de l'Ebre (que és on aquesta pràctica taurina està més aferrada), però també a Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada), Vidreres (la Selva, comtat de Girona), Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries), Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú), Badalona (Barcelonès Nord, comtat de Barcelona), Cardona (Bages, comtat de Manresa), el Morell (Tarragonès) i Mont-roig del Camp (Baix Camp), a Miami Platja. Avui, 27 de juliol del 2020, aquesta festa amb animals ja només se celebra en algunes poblacions de les Terres de l'Ebre, a Vidreres, Cardona, el Morell i Miami Platja.
Les i els animalistes recorden que els correbous només es poden fer en les dates assenyalades; per tant, "si aquest any pel coronavirus-19 no es poden fer, no es podran recuperar en una altra data", diu Gascón.
Aturat el referèndum de Vidreres
Els majors de 16 anys de Vidreres estaven convocats a un referèndum per decidir si es deixava de celebrar o no a la seva localitat el correbou, però la pandèmia del covid-19 va paralitzar la votació. Vidreres, una de les poques localitats en què encara se celebra aquesta tradició, va ser notícia l'1 de setembre de l'any passat quan en ple correbou un toro va saltar la tanca i va envestir un grup d'espectadors. Hi va haver 19 persones ferides.
La Fundación del Toro de Lidia recorre als tribunals per obtenir l'autorització per fer un espectacle taurí a la plaça d'Olot
Els toros podrien tornar al Principat de Catalunya per la via judicial. Aquesta és l'estratègia que ha triat la Fundación del Toro de Lidia per aconseguir organitzar una cursa de braus a la plaça d'Olot, després que l'Ajuntament olotí hagi denegat la petició en els últims temps en diverses ocasions. Tot i que el Parlament de Catalunya va aprovar ara fa just deu anys una llei que prohibia les curses de braus, una sentència posterior del Tribunal Constitucional va aixecar el vet i, amb la llei a la mà, al Principiat es poden fer espectacles taurins. No obstant, el problema és trobar un empresari que els organitzi o un Ajuntament que ho autoritzi.
La decisió de la Fundación del Toro de Lidia d'iniciar la via contenciosa administrativa s'ha pres aquests últims dies, després que l'Ajuntament d'Olot hagi respost amb el silenci a l'última carta que li van enviar per demanar-ne l'autorització. La fundació taurina espanyola vol seguir a la Garrotxa el mateix procediment legal que ja va emprar a Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), quan el 2016 l'Ajuntament, contrari als toros, es va veure obligat a autoritzar una cursa de braus per manament judicial.
L'advocat d'aquesta fundació espanyola, Robert Albiol, assegura que l'objectiu de l'entitat pro taurina és arribar a "un acord amb l'Ajuntament d'Olot", però, com que sembla impossible, s'ha optat per la via contenciosa.
La història de la corrida taurina encara no celebrada a Olot es remunta a principis del 2019, quan l'Ajuntament va denegar la petició de la fundació espanyola. El no definitiu es va comunicar l'abril d'aquest any, quan el consistori d'Olot va presentar un informe de l'arquitecte en què s'argumentava que la plaça de toros no reuneix les garanties. Aquest gener, la fundació taurina va presentar un contrainforme i una segona proposta formal per fer-hi una cursa de braus. Davant el silenci de l'Ajuntament d'Olot, es va enviar una última carta el 7 de juny, en la qual s'advertia que, si no s'obria un diàleg, s'optaria per activar la via judicial.
L'Ajuntament d'Olot manté el seu no a les curses de braus
L'Ajuntament d'Olot no veu possible que hi torni a haver activitats taurines a la plaça de braus de la ciutat a curt i mitjà termini, per més que la Fundación Toro de Lidia ho vulgui aconseguir a través d'un contenciós administratiu, la mateixa via judicial que va donar la raó a l'entit tauriba espanyola per recuperar les corridrs a Villena, a l'Alt Vinalopó. El consistori olotí, governat per JxCat, argumenta que, d'una banda, la plaça no està en condicions i, de l'altra, que l'opinió majoritària dels regidors del consistori i que la població de la ciutat en general és contrària a recuperar les corrides i els correbous.
Pel primer tinent d'alcalde, Estanis Vayreda, les inversions que caldria fer a les instal·lacions per posar-hi al dia la seguretat i els equipaments sanitaris tindrien un cost important i no és una intervenció que considerin prioritària. "I encara menys en uns moments en què hem de fer front a la crisi de la pandèmia", va subratllar ahir. D'altra banda, Vayreda va recordar que el 2004 Olot es va declarar "Ciutat contrària a les curses de braus i amiga dels animals". Tampoc s'hi poden fer correbous perquè en una consulta feta el 2016 es va imposar l'opinió dels que hi estaven en contra.
La plaça de braus d'Olot, inaugurada el 1859 --quan la ciutat tenia guarnició de l'Exèrcit espanyol-- i que és la més antiga de les que han sobreviscut edificada al Principat de Catalunya i la segona de l'Estat espanyol, té capacitat per a 3.000 persones i és propietat de l'Ajuntament. L'última corrida que s'hi va fer data del maig del 2005. Des d'aleshores s'hi organitzen activitats lúdiques i culturals.
"De moment, no", diu Pere Balañá
L'opció més plausible que té aquesta fundació taurina per promocionar corrides de toros al Principat de Catalunya és la plaça d'Olot, però el gran objectiu és tornar a obrir la Plaça Monumental de Barcelona, on hi va haver l'última corrida el 25 de setembre del 2011. L'empresari taurí Pedro Balañá Forts havia dit que no volia morir sense tornar a veure corrides de toros a la plaça, que li hava deixar en herència el seu pare. L'empresari va morir el 2018 i el seu fill, Pere Balañá Mumbrú, sembla que no està en la mateixa sintonia. "L'única vegada que ens vam poder reunir amb ell, ens va dir que això de fer toros a la Monumental... «de moment, no»". Qui explica això és el crític taurí Paco March, fins a l'abril president de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya, que considera que Pere Balañá viu massa condicionat per la resta de negocis del seu grup empresarial i que no es vol veure exposat a una campanya en contra seu dels col·lectius antitaurins.
Paco March va presentar la dimició del seu càrrec poc abans de la irrupció de la pandèmia del covid-19 i la seva renúncia ha deixat un buit, encara no cobert, que és una metàfora de la deriva que ha agafat en els últims anys el moviment pro taurí al Principat de Catalunya. March reconeix la fortalesa del moviment social antitaurí i que el lobby taurí, en canvi, té mancances estructurals, tot i que la Fundación del Toro de Lidia intenta combatre-ho i una associació de gent taurina jove, Utyac, hi posa ganes.
De tota manera, la concentració en defensa del món del toro, molt tocat per la pandèmia del covid-19 a tot l'Estat espanyol, que es va fer l'últim cap de setmana de juny davant la Plaça Monumental, amb encara no un centenar de persones, posa al seu lloc l'estat del moviment taurí a la capital catalana.
Qui no és tan pessimista és José María Alarcón, una de les persones que coneixen millor el món dels toros a Catalunya perquè fa més de trenta anys que dirigeix un programa taurí a Ràdio Sant Boi. "L'afició no està tan malament, perquè jo creia que acabaria desapareixent del tot", assegura, i explica que es fan molts actes de divulgació i sortides a places de fora del Principat de Catalunya. Alarcón està convençut que el gran fre que tenen els toros avui al Principat de Catalunya és el mateix Pere Balañá, i assegura que hi hauria l'opció de reobrir la Plaça Monumental si se'n cedís la gestió a un empresari de Salamanca (Salamanca, Lleó) que ja hi va estar vinculat durant els últims anys.
Ceret i Millars, terres catalanes del Nord
A la Catalunya Nord, Ceret (Baix Vallespir, Vallespir, comtat de Vallespir) i Millars (Vall de la Tet, Rosselló, comtat de Rosselló) són dos emplaçaments on les arenes taurines encara estan actives. N'hi havia una tercera, a Cotlliure (Albera marítima, Costa Vermella, Rosselló, comtat de Rosselló), però ja es va deixar d'utilitzar i finalment es va destruir, fa uns anys aquella plaça turística. De les dues places nord-catalanes, la més important és la de Ceret, que aquest any ha decidit suspendre les dues curses de braus que tenia previstes els dies 18 i 19 de juliol a causa de la crisi sanitària. La societat que promou la tauromàquia al municipi, ADAC, va prendre aquesta decisió l'abril passat i ha traslladat el mateix cartell taurí a l'any vinent.
Un dia que ha passat a la historia animalista mundial
Tot i que el Tribunal Constitucional, a instàncies del grup del PP al Senat, va anul·lar la modificació de la llei catalana de protecció dels animals, que prohibia les curses de braus i que havia aprovat el Parlament de Catalunya com abans havia fet el de les illes Canàries, el 28 de juliol d'avui fa deu anys va ser un dia històric, ja que una proposta popular, que havia recollit 180.000 signatures al carrer, es convertia en llei.
En la victòria del sí d'aquell dia va ser clau que els grups de CiU i del PSC-PSOE donessin, en una iniciativa no inèdita però sí poc freqüent, llibertat de vot als seus diputats. Així, gran part dels diputats nacionalistes catalans, amb Artur Mas al capdavant, hi van votar sí, juntament amb els diputats d'ICV-EUiA i d'ERC, així com tres del PSC-PSOE. La majoria de diputats del PSC-PSOE, però, van donar suport al no al costat del PP i Ciutadans.
La iniciativa legislativa popular havia estat impulsada per la plataforma Prou!, que, tot i defensar que els correbous també atemptaven contra la qualitat de vida dels animals, va acceptar deixar-los fora per buscar més consens parlamentari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada