Miquel Silvestre Talón

Miguel Silvestre Talón (Tolosa de Llenguadoc, 1942)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 10 de juny de 1916 --algunes fonts citen el 6 de juny de 1906-- neix a Barcelona --un informe policíac assegura que nasqué el 10 de gener de 1914 a Villena (Alt Vinalopó)-- l'anarquista i anarcosindicalista Miquel Silvestre Talón

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera del Pirineu Oriental per la Cerdanya amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada) comandada per Ricard Sanz), passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix. Patí el mateix destí que els seus companys de columna, internat a La Tor de Querol i tot seguit al Fort de Montlluís des d'on fou internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista va fer de passador de persones perseguides pels nazis al Principat de Catalunya a través del Pirineu i amb l'Alliberament va fer d'enllaç entre el MLE-CNT des de Tolosa de Llenguadoc i la militància de Catalunya anant a Barcelona pel pas clandestí pirinenc. També militava a la FIJL i a la FAI. Tot s'acabà, en mig de l'afer Melis, la nit del 16 i el 17 d'abril de 1946 quan el seu cadàver va aparèixer al Canal de Midi, a Tolosa de Llenguadoc

Miquel Silvestre Talón: El 10 de juny de 1916 --algunes fonts citen el 6 de juny de 1906-- neix a Barcelona --un informe policíac assegura que nasqué el 10 de gener de 1914 a Villena (Alt Vinalopó, País Valencià)-- l'anarquista Miquel Silvestre Talón, conegut com El Nano (de petita estatura, mesurava un metre amb seixanta-tres centímetres) i Juan Ferrer.

Milità des de la seva joventut en el moviment anarquista barceloní.

Gran esportista, fou campió de lluita grecoromana.

El desembre de 1934, quan militava en les Joventuts Llibertàries i en el grup anarquista «Faros», va ser detingut a Barcelona, juntament amb Ángel Pérez Bayo (El Negre de Sants) i Manuel Moreno Martínez, acusat de l'atracament d'una guingueta de Montjuïc.

A començaments de 1937 fou membre del grup anarquista «Rodius» que s'integrà en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Barcelona.

Durant la Guerra Civil lluità contra el feixisme enquadrat en la 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanya (la «Columna Durruti» militaritzada) i formà part d'una comissió anarquista, en representació de les Joventuts Llibertàries i amb el suport de Juan Jiménez, encarregada de recollir les opinions dels milicians.

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera del Pirineu Oriental per la Cerdanya amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada) comandada per Ricard Sanz), passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Patí el mateix destí que els seus companys de columna, internat a La Tor de Querol (Alta Cerdanya) i tot seguit al Fort de Montlluís (Alt Conflent, Conflent) des d'on fou internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània).

Durant l'Ocupació alemanya, des de començaments dels anys quaranta del segle XX formà part dels grups d'acció anarquista que combatien el franquisme a les comarques catalanes i de les xarxes d'evasió dels perseguits pels nazis que volien passar a la Península.

En 1943 fou un dels primers, juntament amb Juan Pintado Villanueva, en intentar la reconstrucció de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i dels primers a treballar per a la reorganització de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a l'exili.

El 20 d'agost de 1944 participà en l'Alliberament de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i en aquest mateix any al seu domicili s'instal·là el Comitè Nacional de la CNT en l'Exili encapçalat per Francisco Carreño.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, intensificà els contactes amb el moviment llibertari clandestí de l'interior peninsular, realitzant nombrosos viatges a Barcelona.

Fou membre del Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili (MLE-CNT-AIT) i va ser nomenat secretari de la Federació Anarquista Regional Anarquista Catalana-Federació Anarquista Ibèrica. (FARC-FAI).

En un dels seus viatges d'enllaç Exterior-Interior del MLE a Barcelona, establí contactes amb l'infiltrat Eliseu Melis Díaz amb la finalitat d'afavorir la sortida d'alguns perseguits, com fou el cas de la sa companya, fet pel qual va ser criticat per molts companys que l'acusaren també de ser un agent del franquisme. En aquest marc de sospites i contradiccions a l'entorn de la CNT Interior, una circular orgànicament interna del Comitè Nacional en l'Exili del ML-CNT del 29 de gener de 1946 exposava que una delegació exterior havia arribat a Barcelona, essent aquesta perseguida per la policia franquista, però, no obstant, havia aconseguit tornar a l'exili sense cap problema significatiu. La circular explicava que aquesta delegació no havia pogut connectar amb el delegat a l'Interior, concretament a Barcelona, Angel Marín, d'aquest Comitè Nacional exterior, detingut a Barcelona l'octubre de 1945 després d'una entrevista amb el confident policial Eliseu Melis Díaz (executat més endavant per un grup de la guerrilla llibertària), resulta que sortí el 15 de desembre d'aquell any de la Model al carrer, acompanyat per agents, en unes diligències exteriors i es digué que es va poder "fugir", cosa que comportà que el Comitè Nacional des de l'exili li volia fer arribar una carta, però la delegació exterior de gener de 1946 no el va poder localitzar ja que per arribar a Marín calia passar per Eliseu Melis o Antoni Seba Amorós, dos pretesos dirigents cenetistes a Catalunya "particularmente nefastos", que "en realidad eren despreciables instrumentos de la Jefatura de policía" de Barcelona [Antonio Téllez Solà, Sabaté. Guerrilla urbana en España (1945-1960), Virus editorial, Barcelona (2001), 3a edició, pp. 73-76]. Segons la circular del 29 de gener de 1946, "que con los contactos que éstos [Melis i Seba] tienen con la policía, es entregar a los compañeros que rayan allí, con este fin, en las manos de esta." Finalment, el 17 de març de 1946 Miquel Silvestre, fent de guia, retornà a Tolosa de Llenguadoc amb Ángel Marín creuant de nou el Pirineu. Aleshores, Marín fou exclòs del Comitè Nacional i mai més ocupà cap càrrec orgànic en la CNT, per més que mantingué un conducta irreprotxable, segon Téllez (p. 75). Evangelista Campos havia arribat a Barcelona, com enviat especial del MLE-CNT de l'exterior, a últims d'abril de 1945 amb documentació sobre el Congrés de Federacions Locals que estava convocat a París durant el mes de maig d'aquell any. Campos fou detingut a Barcelona a mitjans de juny de 1945 a casa del cenetista del ram del Metall Benjamín Sánchez, quan participava en una reunió del Comitè Regional de la CNT, essent el secretari general Vicenç Peris. Campos s'havia relacionat amb Melis i aquest confident policial també li facilità la seva fugida de la presó (Téllez, p.76).   

La nit del 16 al 17 d'abril de 1946 el cadàver de Miquel Silvestre Talón va ser trobat fermat amb filferro, amb un tret al cap i amb evidències de tortura dins d'un sac llançat al Canal de Midi de Tolosa de Llenguadoc, a l'alçada del bulevard de la Mediterranée. La policia trobà a una butxaca documentació amb la que es veia que havia d'anar denou en missió d'enllaç a Barcelona (p. 76). La seva mort encara no ha pogut aclarir-se.