Lluís Trenc Torres

Lluís Trenc Torres

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 10 de juny de 1921 neix al Campell (Llitera) l'esperantista, anarquista i anarcosindicalista Lluís Trenc Torres

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera del Pirineu Oriental per la Cerdanya amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada) comandada per Ricard Sanz), passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix. Patí el mateix destí que els seus companys de columna, internat a La Tor de Querol i tot seguit al Fort de Montlluís des d'on fou internat als camps de concentració

Lluís Trenc Torres: El 10 de juny de 1921 neix al Campell (Llitera, Franja de Ponent) l'esperantista, anarquista i anarcosindicalista Lluís Trenc Torres. El seu pare es deia Manuel Trenc i la seva mare, Manuela Torres.

Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, encara adolescent, en 1937 s'incorporà a 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República espanyola i poc després entrà a l'Escola de Militants de Casp (Baix Aragó-Casp, Saragossa, Aragó).

Realitzà, en nom de les Joventuts Llibertàries, una important tasca propagandística a Aragó.

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera del Pirineu Oriental per la Cerdanya amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada) comandada per Ricard Sanz), passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Patí el mateix destí que els seus companys de columna, internat a La Tor de Querol (Alta Cerdanya) i tot seguit al Fort de Montlluís (Alt Conflent, Conflent) des d'on fou internat als camp de concentració francesos.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità activament en les Joventuts Llibertàries a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i fou membre de la Comissió Nacional de Relacions de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).

Posteriorment passà a viure a París (Illa de França) i finalment a Istre (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on ocupà fins a la seva mort de la Comissió de Propaganda de la Zona A (Provença-Còsta d'Azur) i fou secretari de la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT).

Es guanyava la vida com a tècnic en matèries plàstiques.

Fervent esperantista, fou un dels militants cenetistes exiliats més actius de la regió de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Lluís Trenc va morir el 4 de febrer de 1962 a l'hospital de Selon de Provença (Boques del Roine, Provença, Occitània) a conseqüència de les ferides produïdes en un accident automobilístic esdevingut entre Istre i Lo Martegue (Boques del Roine, Provença, Occitània) aquell mateix dia, quan la camioneta que conduïa bolcà a la carretera. Fou enterrat a Istre. Deixà companya --Rosalia Martínez-- i dos fills, Germinal i Liberto, i una filla, Aminda.